1. COMPLIDOR, -ORA m. i f. Que compleix; cast. cumplidor. «És bon complidor de les seves obligacions». «És molt complidor».
2. COMPLIDOR, -ORA adj. Que s'ha de complir; cast. cumplidero. Aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores e complidores, Ordin. Palat. 28.