DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPLIMENT m.
|| 1. ant. Plenitud, perfecció. Confiant en la gràcia de aquell qui és compliment de tots béns, Llull Gentil 4. En la bontat e en la granea e en los altres compliments qui són de nostra dona, Llull Sta. Mar. 49. E que us ay volguda prouar si auets de seny compliment. Am. dama conf.
|| 2. ant. Allò que completa una cosa, que l'umpl o li és suficient. Nós havem vist que'l regne no ha son compliment d'òmens ni de gent, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Faria metre cumpliment per tuyt de tot quant haurien mester, Muntaner Cròn., c. 46. Les nostres hosts hagueren compliment de carns, Pere IV, Cròn., 139. Huns vestiments blaus de lens ab una creu... e tot son compliment, Inv. Exarch.
|| 3. ant. Quantitat que es dóna per acabar de pagar una cosa. En cas que les dites L milia liures no basten, que vós li fassats compliment d'açò del vostre, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 114). Que tots aquells qui's sien acordats ab la galea... hagen pres compliment de paga, doc. a. 1390 (BSAL, ix, 30). Cent y sis lliures a compliment de les dites cent sexanta, Inv. Bertran.
|| 4. Acte de complir (una cosa promesa, manada, demanada, etc.); cast. cumplimiento. Hom ha compliment del seu desig en posseir allò que és amable, Llull Blanq., 1. La cort fassa de aquell compliment de justícia, doc. a. 1315 (Boll. Lul. xxiii, 15). Iré per donar compliment al que és stat deliberat, Tirant, c. 12.
|| 5. Expressió cerimoniosa de salutació, respecte, excusa, etc.; cast. cumplido. No fassa cumpliments, prenga qualque cosa, Roq. 13. En duen a ses cases amigues de més compliment, Alcover Cont. 102.
    Refr.—a) «Entre amics i soldats, compliments són excusats».—b) «Fent compliments, acabà per menjar-se les tovalles» (Cat.).
    Fon.: kumplimén (or., occ., eiv.); komplimént (mall.); kumplimént (val., men.).