DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPLIR v. tr.
I. ant. Omplir; cast. llenar.
|| 1. Omplir materialment. Home glot, tot dia despèn com pusca cumplir son ventre, Llull Cont. 145. E dix Jesuchrist als seruidors: complits aquelles gerres d'aygua, Serra Gèn. 174. La mesura del vogi complia quinze colzes, Alegre Transf. 72. Aprés lo dit diluui les alimanyes dessús dites complescan la terra, Tomic Hist. 7. a) Satisfer la gana de menjar, sadollar (Olot, Vall de Camprodon). «Sopes amb rovell d'ou, això sí que compleix!»«Aquest menjar no compleix prou».
|| 2. Omplir en sentit figurat o immaterial. Pus ferventment la sensitiva se cumple de fervor de luxúria. Llull Cont. 143. Aquesta illumina la ànima tenebrosa e la compleix de goig e alegria, Villena Vita Chr., c. 72.
II. ant.
|| 1. Deixar una cosa completa duent-la a la fi que pertoca; acabar; cast. terminar, acabar. Lo arquebisbe complí la missa de dir, Muntaner Cròn., c. 297. Salamó complí lo temple de Déu en XV anys, Serra Gèn. 122. Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de solemnisar, Tirant, c. 77. No poden tost complir lo coit, Albert G., Ques. 41.
|| 2. Proveir suficientment, aportar la quantitat completa que pertoca. Si lo marit la uolia cobrar, que na Ramonna li pac C morabetins et auràli complits mil morabetins, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Com la capte no complexque a les despeses, doc. a. 1379 (BSCC, 397). Com tots hagen bon cor, però lur poder no hi complex ateses los càrrechs que han a sostenir, doc. any 1398 (Miret Templers 456).
|| 3. Arribar (a certa distància); cast. alcanzar E tiraren, e cuydauen complir a la ost e no y pogren complir, Jaume I, Cròn. 459.
|| 4. Suplir, aportar un esforç suficient per a compensar un defalliment; cast. suplir. E si per auentura lo verguer en aquelles coses era negligent, complesquen los ciutadans la sua negligència, Cost. Tort. I, v, 14.
III. || 1. Executar completament (una cosa promesa, manada, desitjada, etc.); cast. cumplir. Uolem e manam que aczò juren de complir, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 335). E cumple Déu la voluntat la qual me fa desijar, Llull Blanq. 6, 5. Ha feyt... per que's cumple la paraula de sent Jaume, Jaume I, Cròn. 1. Que's compleixca la volentat del Mostanzar, Muntaner Cròn., c. 30. Nos fom requests que complíssem lo matrimoni, Pere IV, Cròn. 383. De bon grat compliré vostre manament, Metge Somni ii. Les grans proffecies dexaules complir, Passi cobles 13. Se complí lo primer somni, Serra Gèn. 31. L'ordre del rei compleixen i en el silenci es tanquen, Alcover Poem. bíbl. 73.
|| 2. absol. o intr. Fer allò que es deu, a què hom està obligat; cast. cumplir. Ell finí sos dies sens que no complí ab los reys dels grechs, Tomic Hist. 17. No poder cumplir ab tots els parroquians, Penya Mos. iii, 175. L'enterrador compleix amb son ofici, Canigó ix. Complir per altre: fer una cosa en substitució d'altri qui no la pot fer. Fer una cosa per complir: fer-la sense gust ni fervor, només perquè la gent no tingui res a dir.
IV. || 1. tr. Atènyer en tal temps (una edat determinada); cast. cumplir. Trobí cumplia los trenta dos, Spill 1960. Es dilluns de l'Angel cumplirà nou añs, Ignor. 41.
|| 2. refl. o intr. Finir una durada determinada; cast. cumplirse. Entro nou mesos fossen complits, Muntaner Cròn., c. 6. E complit lo mes, ells puguen comanar la bossa, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 199). Deu dies compleixen huy que vostra Majestat partí de ells, Villena Vita Chr., c. 269. El dia en què se cumplesca lo terç any, Aguiló Poes. 82.
    Fon.: kumplí (or., occ., men., eiv.); kumplíɾ (val.); komplí (mall.).
    Etim.: modernament és regular segons el model per partir. Antigament posseïa en els presents d'indicatiu i de subjuntiu les formes no incoatives: cumpl, cumples, cumple, cumplen; cumpla, cumples, cumpla, cumplam, cumplau, cumplen.
    Etim.: del llatí complēre, mat. sign.