Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  compondre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPONDRE v. tr.: cast. componer.
I. || 1. Formar un tot reunint o combinant diversos elements o parts. Les planetes són influents en los quatre elements e en ço qui's compon dels elements, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Lo collegi del art liberal dels pintors se ha de fermar y compondre de dos cònsuls..., doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
|| 2. Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmònica. Per açò compon aquest libre en lo qual sàpia mon fill..., Llull Int. 310. Tan gran saber quen versos bells compondre y fer nos abilita, Viudes donz. 699. Perdé la paraula, e compòs e ordenà aquell ymne, Eximplis, i, 320.
II. Formar un tot, combinant-se, diversos elements reunits. Tres líneas componen un triangle, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1a, c. 1. D'aquests trossos escuhits que componen sa segona part [del llibre], Roq. 45. No compondre res (una cosa, amb una altra): no significar res, no esser comparable una cosa a una altra. Què compon la Torre del Oro a's costat de ses nostres de la Seu?, Roq. 16.
III. || 1. Formar un tot ordenat per la col·locació ordenada de les seves parts. Se compon tota sa processó davant l'altar major, Alcover Cont. 72. De rostoll compon un llit, Riber Sol ixent 13.
|| 2. Col·locar ordenadament diverses coses. Lo déu Pan pres de aquelles canyes e agermanades ab cera les componé, Alegre Transf. 11. No gos compondre o estibar llenya a la Ribera de la mar en alt més auant de II canes, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Especialment: a) Apilar les garbes damunt l'era formant la garbera (Mall., Men.).—b) Amuntonar els gavells de llenya i cobrir-los de pedres per formar el formiguer (Ribera d'Ebre, Mall.).—c) Acaramullar els troncs, posant els més grossos davall i els més menuts damunt, per formar la sitja de carbó (Mall.).—d) Col·locar la roba dins el cossi per fer bugada (Mall., Men.).—e) Col·locar ordenadament els tipus d'impremta dins el componedor. Tingan obligació de compondrer una plana de fóleo quart o octau, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii).
|| 3. Col·locar moltes coses fent-les caber dins un espai relativament estret. Es qui encara se componen miques dins sa butza, Alcover Cont. 64. A forsa d'estrènyer, mos hi componguérem, Ignor. 71.
IV. || 1. Posar en bon estat qualque cosa rompuda o espanyada. Fa dies que tinch el cilindro a compondre, Vilanova Obres, xi, 18.
|| 2. Posar qualque cosa en orde, posar-la així com cal que estigui. Ses mirades que dexava caure cada pich que girava cantó o se componia es xal, Maura Aygof. 11.
|| 3. Disposar, preparar l'execució d'una cosa. Déu ja compon que tots es qui se fan capellans amb aquesta intenció... Alcover Cont. 321.
|| 4. Adornar, abellir. Homo que tot lo sant dia s'adesa y se compon devant es miray, Ignor. 32.
|| 5. Arreglar, posar en bon estat una cosa (d'orde moral). Cregui, no hi vagi, que tot se compondrà, Vilanova Obres, xi, 35. Especialment: a) Reconciliar, fer les paus o arribar a un acord dos litigants. Se gatiñaren y después se compongueren, Ignor. 29.—b) Esmenar, rescabalar una pèrdua amb un guany (material o moral). E qui aquesta pau demondita trencarà e no la esmenarà en simple..., si passa XV dies en doble li ho compona, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305).
    Refr.
—a) «Tot se compondrà, amb una bona aigua»: ho diuen per expressar optimisme, però sense saber concretament quina serà la solució (Bal.).—b) «Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon»: vol dir que la mort d'un home no sol esser causa de grans dificultats als que resten vius (Manresa, Barc., Tarr.).
    Fon.:
kumpɔ́ndɾə (or., men., eiv.); kompɔ́ndɾe (occ., val.); kompɔ̞́ndɾə (mall.).
    Conjug.:
segons el model de pondre.
    Etim.:
del llatí compōnĕre, mat. sign.