DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPORTAR v. tr.
|| 1. ant. Sostenir, suportar (en sentit material); cast. sostener. La mia virtut no pot esser tal que bastàs a comportar les armes, Tirant, c. 8. La terra, la mar e les arenes... se enugen de sostenir e comportar lo meu aflegit cors, Tirant, c. 193. Especialment: a) Esser subjecte pacient en el coit (Nebrija Dict.).
|| 2. Sofrir, tolerar (un dolor, tribulació, molèstia, etc.); cast. sufrir, tolerar. «Als amos no tens més remei que comportar-los» (Valls). «S'aigo és tan calenta que no hi puc comportar es peus» (Santanyí). «La pudor del cànem no es pot comportar» (St. Joan des Pi). Estar en les finestres, comportant los modorros qui'ls van detràs, Metge Somni iii. Aquella passió que l'ànima mia comporta, Paris e Viana 21. Benauenturat és... lo qui comporta la tribulació, Villena Vita Chr., c. 75. La faena no comportaua dilatió, Hist. Corpocr. 21.
|| 3. Consentir, tolerar, permetre una cosa (injusta, molesta, perjudicial, etc.) podent evitar-la; cast. tolerar, permitir. «El teu fill fa coses que no li has de comportar». «No comportis que gastin més del que cal». En quina manera jo poré comportar la mia [injúria], Decam. i, 138. Lo rey no comportà que més parlassen, Tirant, c. 15. Dormírem quant ses guiterres y bramuls dels jovensans heu comportaren, Roq. 41. Deixar-se comportar una cosa: permetre-la, deixar-la fer (Mall.). «Sa madona de Sa Mata | enguany la fan garbejar; | si s'ho deixa comportar, | l'any qui ve la faran batre» (cançó pop. Llucmajor).
|| 4. refl. Obrar de tal o tal manera en determinades circumstàncies, en presència o envers de qualcú; cast. portarse. «T'has comportat molt malament».
    Fon.: kumpuɾtá (or., men.); kompoɾtá (occ., mall.); kompoɾtáɾ (val.).
    Etim.: del llatí compŏrtāre, ‘portar ensems’.