Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  composició
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPOSICIÓ f.
Acte i efecte de compondre; cast. composición. Especialment:
|| 1. Multiplicitat d'elements que formen un tot. Deus un, simple sens nulla composició, Llull Cont. 325. Les coses simples y sens composició, Metge Somni i. On ha composició, de necessitat hi ha de haver dues coses, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3.
|| 2. Allò que hom compon (especialment obres intel·lectuals, treballs curts literaris o musicals). Examine les dites composicions, Ordin. Univ. 1629, fol 73. Ses composicions deuran presentarse abans de dia 31 del corrent, Ignor. 28.
|| 3. Part de la música que ensenya la manera de compondre. «Estudiava composició». «Sap molta composició».
|| 4. Disposició d'un conjunt. Lo gest prudentíssim... e la composició de sa persona, Villena Vita Chr., c. 237.
|| 5. ant. Conveni, pactes per resoldre un litigi o altre conflicte. Uolens del dit plet partir per composició e transacció, doc. a. 1278 (BSAL, vii, 42). Dixem-los que'ns playa la composició que'ls nostres havien feyta ab ells, Jaume I, Cròn. 123. De compositions que fesets ho haiats feytes de fayts ciuills o criminals, doc. a. 1381 (arx. de Montblanc). Que hi pusquen dir de drets o de amigable composició, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli).
    Fon.:
kumpuzisió (or., men., eiv.); kompozisió (occ., Cast., mall.); komposisió (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: composicionassa.—b) Dim.: composicioneta.
    Etim.:
del llatí compŏsĭtiōne, mat. sign.