DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMPRAR v. tr.: cast. comprar.
|| 1. Adquirir alguna cosa a canvi d'una suma convinguda. On poguessen comprar vianda de què's dinassen, Llull Blanq. 13. Que'ls majorals de la confraria compren et paguen... ço que costarà la dita sepultura, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 67). Deu catius sarrahins que hagueren comprats per desfraçar, Muntaner Cròn., c. 44.
|| 2. Fer-se seu (algú o alguna cosa) per un preu, un sacrifici, etc. Qui volgués comprar lo mèrit que ell hauia guanyat, Llull Felix, pt. i, c. 7. Car no's pot bé comprar la vostra amor, Ausiàs March, cix. Un fals plaer comprares | que t'ha deixada cendra dins el cor, Alcover Poem. bíbl. 86.
|| 3. ant. Pagar (una falta), rebre'n el càstig. Nós ho uedam, que'ls dixem que si neguna re deyen a don Nuno, que ho comprarien, Jaume I, Cròn. 20. Mal compraràs!: es diu com expressió d'amenaça (Ciutadella).
|| 4. Comprar la bona mel: nom d'un joc de noies; fermen una corda llarga a un arbre, i totes les jugadores s'agafen al llarg de la corda; la que para, té el cap de la corda i diu: «A comprar la bona mel, arròs i fel; qui l'arranca, arranca i fuig»; les altres fugen i van corrent prop de la corda, i la que para, sense amollar la corda, les ha d'encalçar fins que n'agafa una (Vinaròs).
Loc.—a) Comprar barato: creure les coses massa fàcilment, sense reflexionar llur possibilitat (Aguiló Dicc.).—b) Comprar i vendre qualcú: enganar-lo fàcilment (Llofriu).—c) Fer el negoci de Na Peix-frit, que comprava a dotze i venia a sis: fer un mal negoci, amb pèrdua manifesta (Mall., Men.).—d) Si tens por, compra't un gos: es diu al qui mostra tenir por sense motiu.
Refr.—a) «Tota cosa regalada surt més cara que comprada»: vol dir que les coses regalades cal agrair-les amb obsequis més valuosos que aquelles.—b) «Qui en vol, que en compri»: ho diuen en voler negar un donatiu.—c) «Qui compra i ment, en sa bossa ho sent»: vol dir que per pròpia convenièncía cal esser veraços.—d) «Compra en casa, ven en casa, i faràs casa»: vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa (Val.).—e) «Qui compra més del que pot, després ha de vendre-ho tot» (Cat.); «Qui compra lo que no pot, ven lo que li fa falta» (Mall.); «Qui compra lo que no ha mester, ha de vendre lo que té» (Mall.).—f) «En temps de pau, comprau armes»: vol dir que quan una mercaderia abunda molt, és l'hora propícia per a fer-ne provisió (Mall.).—g) «No compres casa de cell qui l'ha obrada» (Jahuda Dits, c. 42).—h) «No compres malvolença de un per benvolença de molts» (ibid., c. 26).—i) «Com ho he comprat ho veno»: ho diu el qui conta una cosa que li han contat a ell, com per declinar la responsabilitat de l'afirmació que fa (Empordà).—j) «Que el compri qui no el coneix» (Mall., Med.); «Qui no el conegui que el compri» (Cat., Val.): es diu d'una persona dolenta.
Fon.: kumpɾá (pir-or., or., men., eiv.); kompɾá (occ., mall.); kompɾáɾ (val.).
Etim.: del llatí vulgar compĕrāre, var. de compărāre, mat. sign.