Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comprendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPRENDRE (i ses var. compendre i ant. comprehendre). v. tr.: cast. comprender.
|| 1. Contenir en si (alguna cosa) com a part d'un tot, d'un conjunt. Sènyer Deus, qui comprenets e environats tot quant és, Llull Cont. 59, 22. Que aximateix no s'i comprenguessen hòmens de casa nostra, Pere IV, Cròn. 289. La ordinació damunt contenguda no és vista comprehendre en alguna manera los scrivans de la nostra scrivania, Addicions a les Ordin. Palat., fol 192 vo. No seria sobiran bé si no comprenia tots los altres béns, Genebreda Cons. 109.
|| 2. Entendre una cosa i les seves causes. No és suficient a comprendre tan alta matèria, Metge Somni i. D'aquell poch que'n comprenguist, en desesperació ne cuydist venir, Corbatxo 80. Compendre no'l basten angèlichs engenys, Passi cobles 149. Lo meu parlar no'm pens que bé comprenga, Ausiàs March, lxxxvii. Tots estaven ensensats mirant allò que no comprenian, Roq. 32.
|| 3. ant. Invadir (qualcú) un accident físic, un sentiment, etc.; apoderar-se'n. Natana era tan compresa de goig devoció caritat, que parlar no podia, Llull Blanq. 20, 17. Corregam donchs mentre hauem lum per ço que no'ns comprenguen les tenebres, Carbonell Ex. Joan II, c. 56. Com no us ha comprès a tots la gran son, Passi cobles 8. De males adiues prech Deu te comprenga, Brama llaur. 235.
    Fon.:
kumpέndɾə (pir-or., or., Maó); kompéndɾe (occ., val.); kumpə́ndɾə (Ciutadella, Eiv.); kumpέnrə (Canet de Mar); kompɾə́ndə (Mall.).
    Conjug.:
segons el model de prendre.
    Etim.:
del llatí comprehēndĕre, mat. sign.