DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMPROVAR v. tr.
Assegurar-se que el que s'ha dit o pensat és exacte, està d'acord amb la realitat; cast. comprobar. Sie mostrat lo libre de la Cort, e sien comprouats los translats ab l'original, Cost. Tort. I, iv, 2. Aprés aquelles letres ab lo registre conprou e corregesca, Ordin. Palat. 115. Tot ço e quant s'és pogut dir, prouar, loar... hi comprouar ab raons bones, Somni J. Joan 2749. Arribà de nou al balcó per comprovar son inventari, Pons Com an., 90.
Fon.: kumpɾuβá (pir-or., or.); kompɾoβá (occ.); kompɾoβáɾ (val.); kompɾová (mall.); kumpɾuvá (men., eiv.).
Etim.: del llatí comprŏbāre, mat. sign.