Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. comptador
veure  2. comptador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COMPTADOR, -ORA m. i f.: cast. contador.
|| 1. Persona que compta alguna cosa; especialment la que, en una gestió o administració, porta i ajusta els comptes. Més són los comtadors de diners, que no són... los hòmens qui comten vostres laors, Llull Cont. 284, 7. Qui'ls donen scrites per menut al comptador, doc. segle XIV (Col. Bof. xxxix, 71).
|| 2. Mecanisme que serveix per a comptar automàticament el temps, la velocitat, el nombre de revolucions, la quantitat de fluid que es consumeix, etc.
    Fon.:
kumtədó (or.); kontaóɾ (val.); kontədó (mall.).
    Etim.:
de comptar amb el sufix -tōre.

2. COMPTADOR, -ORA adj.
Que s'ha de comptar; cast. contadero. Dins deu dies aprés del dit manament comptadors, Consolat c. 23. Fermam pau a deu anys... del dia dessus dit avant comptadors, Pere IV, Cròn. 240. Tan solament un any comptador del dia que seran entrats, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli).
    Etim.:
de comptar amb el sufix -tōriu.