Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comptar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPTAR (ant. escrit també contar i comtar). v.: cast. contar.
I. tr.
|| 1. Determinar el nombre (d'objectes d'un conjunt) anant-los designant un a un amb els nombres de la sèrie natural ascendent. Lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 244). Aquell get deu esser comptat segons que's gitarà, Consolat, c. 98. E los contà de hu en hu, Spill 8814. Compta, si pots, els astres de la nit, Alcover Poem. bíbl. 27.
|| 2. Mesurar (el temps), determinar el nombre d'unitats de temps transcorregudes. Ffeyt fo aisó lo primer dia de juliol en l'any que hom comtava M.CC. LXXXIIII, doc. a. 1284 (RLR, iv, 369). Dimarts que's comptaue a XXVII del mes de Juny, doc. a. 1373 (Miret Templers 555). En la primera edat hac XI generacions segons la Biblia, pero los Chrestians no n'i comten sino deu generacions, Tomic Hist. Y comensarà a contar del dia de Sincogesma, doc. a. 1545 (Hist. Sóller, i, 92).
|| 3. Incloure, comprendre dins un compte. Entre les quals no pot ne deu esser comptada aquella que subiranament ames, Metge Somi iii. La qual cosa no deu esser comptada entre los béns de fortuna, Genebreda Cons. 111. Los vers hobedients per màrtirs són comptats, Villena Vita Chr., c. 245. Entre sos membres hi conta catalanistes, Obrador Arq. lit. 66.
|| 4. Avaluar a cert preu, o a cert grau qualitatiu. Los pagesos deuen... noranta lliures... contada la civada a rahó sis sous migera, doc. a. 1546 (Alòs Inv. 66).
II. intr.
|| 1. Dir els nombres enters segons llur orde en la sèrie natural ascendent. Ara hem de contar per reals, Penya Poes. 58.
|| 2. Calcular, treure comptes. De contar la arismètica és lo art, Ventayol Pract. Merc. a) ant. Sumar. L'altra sciència és aritmètica, que mostra multiplicar, minuar, comptar e mediar, Sermo septem art.
|| 3. Fer-se càrrec, donar-se compte (de com deu esser una cosa). «Pots comptar quina cara degué posar quan es va veure agafat!»
|| 4. Tenir per segur; confiar, esperar en algú o en alguna cosa. Vós podeu comptar sobre de mi, vós podeu estar cert de mi, Lacavalleria Gazoph. Pots contar que axí ho faré, Penya Mos. iii, 14. Contau que aquí teniu un amich, ibid. 193. Pots contar que quan surt de l'aygua la tenen d'axugar ab llensols, Vilanova Obres, xi, 220. Vés, resa: conta't difunt, id. ibid. 253. La marina mercant mallorquina ara conta amb un barco més, Ignor. 37. Mentre compti amb diners, mai reculo, Pons Com an., 46.
|| 5. Haver-se de comptar; tenir valor, importar. «Això no compta». «Tots els vots compten».
    Loc.
—a) Comptar amb els dits: determinar una quantitat designant ordenadament els nombres per la sèrie natural ascendent servint-se dels dits de la mà.—b) Poder se comptar amb els dits: esser molt pocs.—c) Comptar a cents i a milers com els rajolers: exagerar les coses.—d) Comptat i rebatut, o comptat i debatut (ant., comptat i abatut): ben calculat tot, comptant els guanys y les pèrdues. «Ben comptat i rebatut, me surt més a compte anar a viure al meu poble» (Empordà, Camp de Tarr.). Si ho sabies que, contat i rebatut, me quedo sense cap quarto, Vilanova Obres, xi, 112. La fórmula originària és comptat i abatut, és a dir, ‘sumat i restat’. Aquell git deu esser comptat e abatut de aquella roba qui romasa serà, Consolat, c. 89.—e) Passos comptats, o a passes comptades: d'una manera lenta i mesurada, però segura. Sien tenguts tantost anar, passos contats, Somni J. Joan 3003. Vendran a passes contants [sic], Penya Poes. 80. La claror de l'auba se'n venia a passes contades, Penya Mos. iii, 129.
    Cult. pop.
—En molts de jocs infantils s'ha de treure a sort el jugador a qui toca parar. Per a fer-ho, hi ha l'operació de comptar, que consisteix en anar senyalant un per un els jugadors per l'orde de llur col·locació fins a arribar a la fi del recompte, i aquell en qui recau el darrer nombre és el qui ha de parar, o bé és un dels qui no han de parar. La manera més simple de comptar és d'anar anomenant els nombres per llur orde natural ascendent fins a una quantitat convinguda, que sol esser 20. Però també hi ha una multitud de fórmules parlades, moltes d'elles versificades i totes dotades d'un ritme prou marcat, que es van pronunciant mentres es senyala un jugador a cada accent primari o secundari que es troba en la fórmula enumeratòria, i aquell en qui recau el darrer d'aquests accents, és el designat per a parar o per a esser lliure. Tenim recollides una multitud d'aquestes fórmules, algunes de les quals reproduïm ací per llur interés lingüístic o folklòric: «Uni deri teri cuteri, sàcala meri bili biron; la sibina me n'és cosina, me'n renta el coll i la camisa, me'l en planxa, me'l en cús, pel dia del Bon Jesús; el Bon Jesús no em vol, porto corona de dol; Sant Pere coronera, Sant Pau porta el vestit blau» (Lledó d'Empordà). «Uni dori teri cuteri, seculumberi biri biron, contal'se bé que tots hi són» (Llofriu). «Uni duri teri cuteri, seculumberi biri birom, conta-les bé que les dotze hi són» (Llofriu). «Uni dori teri cuteri seculumberi biri birom, conta'ls bé que tots hi són» (St. Feliu de P.). «Uni deri teri cuteri, mata la beri biri birum, compta bé com tots hi som; dotze vaques farineres menos una d'estrangera; pell de cabra pell de bou, ves-te'n tu que Déu te vol» (Rupit). «Dalt del cotxe n'hi ha una nina que en remena els cascavells; trenta quaranta, l'ametlla amarganta, el pinyol madur, ves-te n tu; si no te'n vas, nero nero nero; si no te'n vas, nero nero nas» (Rupit). «Una rata n'hi ha al terrat, amb el cul arromangat, de color de xocolata; un, dos, tres, quatre» (Rupit). «Tres pomeretes n'hi han a l'hort, que en festegen, que en festegen; tres pomeretes n'hi han a l'hort, que en festegen un pebrot; quan el pebrot marxarà, la pomereta la pomereta, quan el pebrot marxarà, la pomereta se'n fondrà» (Rupit). «Una plata d'enciam, ben amanida amb oli i sal; si la sal no hi está bè, posa-hi pebre, sabater; sabater, té, té, posa-hi pebre, posa-hi pebre; sabater té, té, ja te la dono, sabater» (Rupit). «Uni dori teri cuteri, mata la beri biri biró; canta-les bé que tots hi són; dotze vaques farineres, menos una que en tragueres; pell de vaca, pell de bou, ves-te'n tu que Déu no et vol» (Vic). «Un do qua, quini quini deta; un do qua, quini quini da; a la font, zi zi zi zeta; Pere bona n'era bona nou, pic d'ou» (Vic). «Pompet de la violança, son marit n'ha anat a França, n'ha portat un cantiró per la punta del bastó per ballar la seva dona; de la piu-piu, de la niu-niu, tot ho xerra, tot ho xerra; de la piu piu, de la niu-niu, tot ho xerra, tot ho diu; un plat d'arròs, clavells i flors; un plat de fideus, clavells i peus; tu n'ets fora dels encants, quints i cants» (Vic). «Un dos tres quatre cinc sis set vuit nou, carrer nou, nombre nou, segon pis, nombre sis; un pintor i una pintora que pintaven Sant Josep tot verd, que pintaven Sant Lluís tot llis, que pintaven Sant Roc ben groc, que pintaven Sant Joan ben gran; fora la més xica o la més gran; Mare de Déu del Carme, feu-me afanyar força, que la nit s'acosta, el pare em vol pegar amb unes corretgetes plenes de punxetes, amb uns corretjons plens de punxons; una espasa rovellada que em travessa l'espinada; una espasa d'or que em travessa el cor» (Vic). «Quatre pedretes n'hi ha al carrer, jo les sé comptar molt bé, de color de xocolata: un, dos, tres, quatre» (Vic). «Dalt d'un pi n'hi ha un molí, n'hi ha una cabra que és molt magra; com se diu? Rossinyol; ves-te'n tu, que Déu no et vol» (Vic). «Pum pet, treu-te el barretet; pum i pet» (Vic). «Un os, petit i gros; barrabís, barrabòs» (St. Feliu de P.). «Una poma n'hi ha a l'hort que en festeja un pebrot; quan el sol sortirà, la pometa se fondrà» (St. Feliu de P.). «Una plata d'enciam, ben amanida amb oli i sal; xucli xucli un tros de pa, per qui toqui anar a amagar» (St. Feliu de P.). «Un pom d'or de la biribança, el meu marit n'ha vingut de França, m'ha portat un cambellot que en festeja la meva dona; li fa dur sabatetes d'or; de la piu piu, de la niu niu, sigui fora la perdiu» (Vilafr. del P.). «Adalt la muntanyeta n'hi ha un geperudet que en fa ballar la mona adalt d'un tamboret» (Vilafr. del P.). «Fuster, fuster: quants claus has de menester per fer un galliner?» (Vilafr. del P.). «Poma midora, que en salta la torre; n'és i n'és; quina hora és? Són les onze de quinquilla, n'ha passat el picarilla; un plat d'arròs, pomes i peres, i tu, flors» (Vilafr. del P.). «Fum, xumeneia amunt trobaràs un capellà que et darà peixet i pa, una carabasseta de vi per traguitxar tot lo camí, un tall de formatge mira bé tot el viatge» (Sta. Col. de Q.). «Uni dori teri cateri, bati combati, biri biron; compta les dames, que dotze en són» (Selva del Camp). «A la cluca d'amagar, para tu si vols jugar; un glopet d'aiguardent, sigui fora lo més pudent» (Falset). «Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptaré molt bé; n'hi ha una, n'hi ha dues, n'hi ha tres..., n'hi ha nou, sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa més gran» (Costitx). «Una poma hi ha dins s'hort que serveix per medecina; ja diràs a Na Tonina que En Pere Joan és mort» (Palma). «Portal portal està ben buit, mai s'acabarà d'omplir, quic querequic que no s'hagi ben pansit» (Ciutadella).
    Refr.
—a) «Comptar moltes, i pagar una»: vol dir que cal comptar bé els diners abans de donar-los (Val., Alcoi).—b) «A la taula d'En Bernat, qui no hi és, no hi és comptat» (or., occ.).—c) «Qui no en fa, no en compta» (Urgell, Segarra).—d) «Qui compta, s'erra» (Mall., Men.).—e) «Compta llarg i no erraràs» (Urgell, Segarra).—f) «Més val comptar estrelles que mostelles» (Alcoi).—g) «El de dintre compta bé, que el de fora no ho sap fer» (Manresa); «Més compta el de dins que el de fora» (Tarr.): es diu al·ludint a les dones prenyades, que moltes vegades duen errat el compte dels mesos de l'embaràs.
    Fon.:
kumtá (or.); kontá (occ., mall.); kontáɾ (val.); kuntá (men., eiv.).
    Etim.:
del llatí cŏmpŭtāre, mat. sign. I.