Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. compte
veure  2. compte
veure  3. compte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COMPTE (antigament escrit també comte, comde, conte, cómpter). m.
I. || 1. Acte de comptar; càlcul d'una quantitat; cast. cuenta. Sempre que sia complit lo compte dels hòmens qui deuen anar en glòria, Llull Cont. 16, 1. E deuets fer aquest comte, que aquels qui en aquest feyt pendran mort..., hauran paradís, Jaume I, Cròn. 62. Errada de comte totes vegades se pot esmenar, e retractar lo comte, Cost. Tort. II, vi, 1. Si vols que vingam a compte, digues-ho, que prest son, Metge Somni iv. Esser per compte tants: esser en nombre tants. E foren per compte los ginys..., dos trabuquets nostres, e un fenèuol e un manganel, Jaume I, Cròn. 69. De bon compte: almenys. En la batalla bé eren CCCC milia hòmens de peu de bon compte, doc. segle XV (ap. Aguiló Dicc.). Saber de comptes, aprendre de comptes: saber o aprendre de comptar, d'aritmètica. Tu que saps de comptes, Jaume, un poch: has entès lo compte del Patró? Penya Poes. 95. Sens compte: innombrable, que no es pot comptar. Molts hi ha demanen questions sens conte, Faules Isòp. 1. No tenír fi ni compte: esser molt nombrosos, incomptables (Mallorca, Men.). Estar fora de compte: passar una dona prenys de les nou faltes sense haver parit. Entrar en compte: esser comptat en un conjunt, formar-ne part, esser considerat com un de tants. Anar errat de comptes: anar biscunsat, estar en error (sobre quantitats o sobre altra cosa). Esser un pobre errat de comptes: estar molt equivocat. Fer els seus comptes o entrar en comptes amb si mateix: reflexionar sobre la pròpia situació. Fer comptes a l'aire: fer càlculs sense fonament sòlid. Estar lluny de comptes: anar errat, lluny d'osques. A bon compte: segons allò que hom pot jutjar o preveure. Mirar de prim compte: mirar amb molta detenció i detallisme (Mall.). Perdre el compte d'una cosa: arribar a no saber-ne la quantitat. Si he arribat a perdre el compte de les que festejava, Vilanova Obres, xi, 14. No sortir els comptes (a qualcú) o sortir-li els comptes torts, o no trobar-hi el compte: sortir malament, donar un mal resultat que no s'esperava. Donar-se compte d'una cosa, o caure en el compte d'una cosa: haver-ne esment, adquirir-ne notícia per pròpia observació. No's donaren conte de lo succeit, Rosselló Many. 32. Fer-se compte d'una cosa: suposar, calcular una cosa com a possible o probable. Ara façam compte que un senyor de nau acorda un mariner... en aquesta forma, Consolat, c. 124. En aquest tal loch feya compte lo enamorat e dolorós cavaller poder esbatre les enamorades angusties que'l turmentaven, Lançalot, b 1 vo (ap. Aguiló Dicc.). Fer comptes de fer una cosa: tenir idea, intenció de fer-la. «Faig comptes de no sortir de ca meva». Per a comptes d'una cosa: amb idea de fer-la (Mall.): «I com la vaig demanar | per a comptes de casar, | va dir que no em coneixia» (cançó pop. Manacor). Un tros de sati... a compta de fer una saya, doc. a. 1546 (Alòs Inv. 63).
|| 2. ant. Suma de mil vegades mil; un mil·lió: cast. ant. cuento. Muntava C milia unces d'or, que fan sis comptes de moneda, Muntaner Cròn., c. 204. E atorgaren-nos XVII comptes de moneda pagadors dins dos anys, Pere IV, Cròn. 376.
|| 3. Compte d'ous: la quantitat d'ous que es sol comprar a l'engròs; a Barcelona són cent, a Gòsol vint-i-cinc, a Llofriu són trenta dotzenes, etc.
|| 4. Cert nombre de fils que han de tenir els teixits segons les llurs qualitats; cast. cuenta (Un Mall. Dicc.).
|| 5. ant. Còmput, calendari que figurava en els missals, breviaris i altres llibres d'oració; cast. cómputo. Un saltiri ab letra grossa..., e és en lo començament lo compter scrit de letres d'aur, doc. a. 1409 (Rubió Docs. cult. i, 445). Un saltiri scrit en pregamins. en lo començament del qual es scrit lo comter dels mesos, Inv. Anfós V, 182. Lo qual libre comença en la primera pàgina lo comter..., e aprés lo dit compte comença la primera pàgina, doc. a. 1436 (Miret Templers 570). Hun breviari gros romà de letra francesa ab son compter, Inv. Pr. Viana 151. Tenir compte o sortir a compte: esser avantatjós, donar benefici.
II. Estat de les sumes a rebre o a pagar; fig., raó de la conducta, mèrit, accions, etc.; cast. cuenta. Ego P. de Castelló e receubut conte de Berenguer de siscar... que ego pacat de tot son conte, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 28). Dirà que Deus deman les gents que reten compte de les obres que hauran feytes, Llull Gentil 262. Tota hora que'ls cònsols... li demanarien comde dels béns del hospital, que el los lo aga a redre, doc. a. 1309 (RLR, viii, 58). Que'ls maiorals del ayn passat reten compte et rahó en presència d'alcuns prohòmens, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69).Donar o rebre a compte, o a bon compte: com a part d'una quantitat a satisfer. Perque li donàs a bon conta una anyella, Penya Mos. iii, 186. Anar a compte i meitat: anar a mitges, o sia, a repartir-se els guanys i les pèrdues (Camp de Tarr.). Treure el compte: determinar la quantitat resultant de diferents dades. Posar en compte: fer constar en la nota de les sumes a rebre o a pagar. Portar els comptes: anotar les quantitats a pagar i a cobrar d'una casa comercial, d'una societat, d'un particular, etc. Cloure el compte: determinar les sumes de quantitats a cobrar i a pagar fins a un moment donat. Compte corrent: estat en què s'anoten les partides del dèbit i de l'haver amb llurs respectives variacions. Fer un compte com una maça: equivocar-se en el càlcul de quantitats. Compte just: aquell en què no manca ni sobra res. Ajustar els comptes: determinar allò que cadascú deu i allò que li deuen; fig., castigar qualcú perquè vagi dret. Anar comptes fets: anar resolt a fer allò que es té pensat (Mall.). Posar una cosa en el compte vell: deixar-la anar, prescindir-ne (Mall.). Fer-se el compte del perdut: abandonar-se a la malfeneria (Vinaròs, Val.). Fer el compte a qualcú: engegar-lo, donar-li comiat. Fer els comptes a qualcú: ficar-se amb ell, voler-lo governar o aconsellar indiscretament (Mall.); arreglar-lo, fer-li la guitza, escalivar-lo, fer-li mal (Empordà). Donar bon o mal compte de la seva persona: correspondre bé o malament a la confiança que li han tingut Prendre una cosa pel seu compte: encarregar-se'n; fig., prendre una persona o cosa de mal ull, resoldre's a fer-li mal. Los sinch setzens son de conta vostra e los vintens son de conta meu, doc. a. 1507 (Boll. Lul. x, 306). Unes poques vergonyes ordinariotes, me'l van prendre pel seu compte. Vilanova Obres, xi, 77. Deixar de compte una cosa: no pagar-la, deixar-la insatisfeta. Estar a son compte una cosa: estar bé, així com cal. Los defectes y negligències que veurà y totes les coses si no estan a son compta, crega y entenga que són obres de un fill de Adam, Caldés, «Doctrina», 6 (ap. Aguiló Dicc.). Tenir en compte: tenir present, no oblidar. «Teniu en compte que els enemics són forts».
III. || 1. Apreci, estimació, grau qualitatiu en què és tinguda una persona o cosa: cast. estima. «De la llegum, a Morella, es fa poc compte» (Morella). E axí feya compta d'ell, axí com si lo rey Lluys son frare fos viu, Muntaner Cròn., c. 42. En Toni Gil ja us he avisat que el no és persona sino per si; poch conta cal fer d'el, doc. a. 1508 (Boll. Lul. x, 317). No fer compta de les pregàries de algú, Lacavalleria Gazoph. a) ant. Hòmens de compte o de gran compte: homes d'alta posició social, de la noblesa. Perles de compte: perles fines. Havia en aquell palau cent bons hòmens de gran compte e molta d'altra gent, Muntaner Cròn., c. 251. Notaris e mercaders e hòmens de compte e caps de mesters, Pere IV, Cròn., 151. Una crespina d'or... ab LXVIII grans de perles de compte grosses, doc. a. 1410. (Alós Inv. 25). Una correia ab moltes perles de compte e moltes pedres precioses, Curial, i, 24.—b) Tenir en compte de tal cosa: tenir en estima de tal o tal cosa, considerar com a tal cosa. Tenintlo Jesús en compte de frare, Passi cobles 7. Fins al dia de huy t'e tenguda en compte de mare e de germana, Tirant, c. 265. Los perills qui ab temor s'esperen no deuen esser tenguts en compte de res, Tirant, c. 141. La qual tenia Isop en compte de fidelíssima muller, Isop Faules 19.
|| 2. En compte o en comptes (d'una cosa): en lloc de (tal cosa); cast. en lugar de. Una persona posa el seu esmero a obsequiarvos, y vosaltres en comptes d'ampararlo y ferli bona rebuda..., me l'esquiveu, Vilanova Obres, xi, 131. En compte de dormir, va a aparellâ el fanal, Ramis Clar. 105.
IV. Esment, cura, atenció a alguna cosa; cast. cuidado, atención. «Tinc compte a la botiga». «Pararé compte a fer bona lletra». «Heu de tenir compte a l'infant, que no caigui». Ab orde, pauses, | compte, mesura, | pes e dretura, | l'aygua abandona, Spill 14785. Teniu compte a les dones aprés que han parit, si se estan de donar de la primera llet a sos fills, Agustí Secr. 151. Tu, ten compte, que porto la roba bona, Vilanova Obres, xi, 40. Atravesso mil xaragalls am tot el compte per no ficar-me de peus al llot, Massó Croq. 18. Amb compte, per a no alarmar massa a la gent del mas, donaren altre parell de trucs, Víct. Cat., Ombr. 22.
    Loc.

Fer el compte de la vella: treure comptes deficients o rudimentàriament.
    Refr.
—a) «Comptes de cap, no en surten la mitat» (Men.)—b) «Compte errat, que no valgui» (Cat., Val.); «Erro de compte no fa pagament» (Men.).—c) «Al que no els fa, els comptes li fan» (Alcoi).—d) «Comptes llargs i mort present»: vol dir que un home pot fer comptes per al pervenir, però sempre tenint present que està exposat a morir (Men.)—e) «Qui comptes vol, comptes té» (Mall.); «Comptes vols? Comptes hauràs» (Men.): es diu quan un demana comptes d'una cosa de la qual es pot donar compte detallat.—f) «L'ase fa un compte i el traginer un altre» (Cat.); «Uns comptes fa s'ase i uns altres es traginer» (Mall., Men.): vol dir que les coses succeeixen sovint al revés d'així com les proposàvem.—g) «Compte i raó sostenen l'amistat» (Cat., Val.); «Comptes clars fan bons amics» (Mallorca, Menorca); «Bons comptes fan bons amics» (Ross., Cat.); «Els comptes clars i la xocolata espessa» (Empordà): vol dir que convé parlar clar de les condicions abans de fer tracte.—h) «Comptes clars i diners pocs»: es refereix als qui donen compte aparentment net però els diners comptants no compareixen.—i) «Comptes vells, baralles noves» (Cat., Val., Bal.); «Comptes vells, parents de la mort» (Alcoi); «Comptes curts allarguen s'amistat» (Men.): vol dir que l'anar a retreure deutes antics sol dur baralles.—j) «En passar comptes ho trobarem»: vol dir que al final dels assumptes es veu el resultat, i no abans (Solsona).—l) «Lo compte del trill: cada pedra en son clavill»: serveix per a recomanar orde i compostura en el treball (Val.)—m) «Lo compte és compte» (Val.); «Comptes són comptes» (Men.): vol dir que no sempre els comptes expressen la veritat.—n) «Bon compte donarem a l'amo!»: ho diuen per expressar que es preveu un mal resultat (Men.).
    Fon.:
komtə (pir-or., or.); kómte (occ.); kónte (val.); kóntə (bal.).
    Etim.:
del llatí cŏmpŭtu, ‘càlcul’, ‘numeració’.

2. COMPTE m., ant.:
V. comte, art. 1.

3. COMPTE m., ant.:
V. conte, art. 1.