Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comunir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMUNIR v. tr.
|| 1. ant. Avisar, advertir (especialment a la part contrària per iniciar un plet). Protesta contra vosaltres... de afrontar e comunirvosen davant jutge competent, doc. a. 1428 (Roca Hosp. 87). Si lo comunit ferme del comuniment, la cort o deu fer a saber al comunidor dins dos dies. E si lo dit comunidor ferme, axí mateix la cort deu conèxer de la cosa comunida, doc. a. 1470 (BABL, ii, 289).V. comonir.
|| 2. Conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes (or., occ.). S'ouen a la parròquia els tristos cops de campana tocant a comunir, Scriptorium, febrer 1927.
|| 3. intr. Parlar en veu baixa, movent els llavis sense fer soroll (Lleida, Pla d'Urgell); cast. murmurar, rezongar.
    Fon.:
komuní (Lleida, Urgell); kuməní (Ripoll, Vic, Moianès).
    Etim.:
del llatí commŏnēre, ‘avisar’.