DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMUNITAT f.: cast. comunidad.
|| 1. Qualitat de comú. Honren lur ànima com li fan... amar comunitat dels béns temporals e menyspreen les riquees apropriades, Llull Cont. 292, 14.
|| 2. ant. La major part, la part més comuna o general. No ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hòmens senyalats..., mas la comunitat del poble és lo pus benenant que poble del món, Muntaner Cròn., c. 29.
|| 3. Reunió dels qui viuen en comú. En presència e en comunitat de tantes gents, Llull Gentil 105. Especialment: a) Conjunt dels habitants d'un país o d'una ciutat. Axí com vós ho avets dit, ho atorga tota la comonitat del regne, Desclot Cròn., c. 91. Per concòrdia la comunitat en si matexa és fort, Tirant, c. 324. Governen les ciutats e comunitats del imperi, Villena Vita Chr., c. 57.—b) Reunió de religiosos que viuen plegats sota una regla comuna. Encara que s'appellauen canonges, seguien la regla de mossènyer sanct Benet e viuien en comunitat dins claustre, Boades Feyts 257. Que tots los divendres del any... se tinga comunidat, doc. a. 1692 (Hist. Sóller, ii, 881).
    Fon.: kumunitát (pir-or., or.); komunitát (occ., val.); komuniðát (mall.).
    Etim.: del llatí commūnĭtāte, mat. sign.