DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONÈIXER v. tr.: cast. conocer.
|| 1. Adquirir o tenir una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa). Perque Nós conexem que vós fos e sots appareylats. doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Beneyt sia aquell qui'm fa conèxer ma viltat, Llull Blanq. 1. Que vós siats més pagats de nosaltres e conegats que tots som de hun acort, Desclot Cròn., c. 167. Merexien les mies sciències aytal pena? Bé ho coneys tu que no, Genebreda Cons. 39
|| 2. Descobrir, veure una cosa que es manifesta més o menys. No coneguí en vós ningun senyal de tristor, Llull Blanq. 1 Del contrari nos desplauríets e conexeríets-ho en vostres opportunitats e affers, doc. a. 1420 (Roca Medic. 37). No coneguist la sua diuinitat, Serra Gèn. 254. Ja conec que n'has rumiat alguna, Pons Com an., 21. Conèixer-se: deixar-se veure, manifestar-se un poc. Se és umplit y cubert lo camí... de trossos de penyals y pedres que apenas se coneix lo dit camí. doc. a. 1640 (Hist. Sóller, i, 149). Com se coneix que té estudis!, Vilanova Obres, xi, 255
|| 3. tr. o intr. Entendre d'un plet o assumpte, examinar-lo per tal de jutjar-lo i resoldre'l en justicia. Sia emenat [lo dan] a coneguda den R. de iosa e den O. Bernad de luzenag depús que ac lo aurien conegud e departid, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 19). De les quals [causes] deurà conèxer lo batle, doc. a. 1396 (BSAL, xxiv, 267).
|| 4. Haver vist o tractat més o menys (una persona). Sent Pere... tres vegades lo negà aquella nit, e dix que no'l conexia, Llull Doctr. puer. 8, 6. Aquestos sis cavallers qui'n són testimonis, qui ja lo coneixien gran temps havia, Muntaner Cròn., c. 91. Sa galanesa és de regina, i ell a Griselda conegué pastora, Canigó ii. a) Tenir coit. No havia coneguda dona carnalment, Muntaner Cròn., c. 189. Si has coneguda fembra en temps de sa purgació, Eximenis Conf. 11.
|| 5. Descobrir que algú o alguna cosa és una persona o cosa determinada que hom ja havia vist o tractat anteriorment; cast. reconocer. Yrem-nos en les encontrades de Taracina...e null hom no'ns conexerà. Desclot Cròn., c. 63. Que tots los farons fossen encesos per ço que es coneguessen les llurs galees, Muntaner Cròn., c. 135. Si lurs pares e avis morts resuscitaven, no'ls conexerien, Metge Somni, iv. En la cota d'armes conegué a Tirant, Tirant, c. 325. El sereno no ens havia conegut ni a mi ni a En Lluis, Ruyra Parada 28.
|| 6. Designar habitualment amb cert nom (que no sol esser el vertader o legal). Per l'aire sempre mústic de son rostre, els de la taula del cafè el coneixíem per «Caratrista», Pons Com an., 61.
|| 7. Acceptar, admetre qualcú com a posseïdor de cert títol, de cert dret. No us he aüt grat dels béns que m'avets donats, ni la senyoria que vós avets en mi no us he coneguda, Llull Cont. 79, 5. Com no volguessen tenir ne conèxer algú per cap, Boades Feyts 75. Veja-us, senyor, lo vostre poble e conega-us per son Deu, Villena Vita Chr., c. 7. Ella lo conech per son marit, e ell conech a ella per sa muller, Eximplis, i, 244. Jo t'ho mano.—No la conech per res, Vilanova Obres, xi, 31.
|| 8. absol. o intr. Semblar a qualcú, aparèixer-li convenient. Pega'm, si coneixes, Ruyra Parada 49. Sortim ara que no plou?—Com vós conegueu, Fabra Dicc. Gen.
    Loc.—a) Conèixer [qualcú o qualque cosa] més que el mal temps, o més que el mal diner, o més que un mal any doble: conèixer-lo bé, i tenint-ne mal concepte.—b) Conèixer la tela a algú: veure-li les intencions secretes i enganyoses (Mall.).—c) De quan ençà que ens coneixem?: es diu a algú per reprendre la seva excessiva familiaritat amb persones que hi han tingut poc o gens de tracte (Barc.).
    Refr.—a) «Pel fruit se coneixen els arbres»: vol dir que són les obres i no les paraules, les que demostren la manera d'esser de les persones.—b) «Si t'he vist no et conec»: es diu al·ludint al qui no es recorda dels favors rebuts, dels compromissos contrets, etc.—c) «Ja et conec, herbeta: poliol te dius»: es diu per manifestar que s'ha descobert les males intencions o la mala condició d'una persona (Mall.).—d) «Val més conèixer que esser conegut» (Empordà, Garrotxa); «Val més conèixer que fer-se conèixer» (Pla de Bages, Vallès).—e) «Per a conèixer algú, s'hi ha de menjar un quartà de sal» (Manresa, Barc.).—f) «No és mal sastre el qui coneix el panyo» (Cat., Val., Mall.).—g) «Ningú coneix el mal, sinó qui és per a fer-lo»: vol dir que els més malpensats i suspicaços solen esser els malintencionats (Men.).—h) «Val més un dolent conegut que un bo per conèixer» (or., occ.); «Val més un ruín conegut que un bo per conèixer» (val.); «Val més lo dolent conegut que lo bo a conèixer» (Bal.).—i) «Qui no et coneix, que et compri» (or.); «Que et compri qui no et coneix» (Mall., Men.): es diu per significar a qualcú que no es fien d'ell, que coneixen les seves males intencions.
    Fon.: kunέʃə (pir-or., or.); kunέјʃə (Camp de Tarr.); konéјʃe (Alòs, Isavarri, Esterri, Vilaller, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Benavarre, Pons, Artesa de S., Tamarit, Balaguer, Cervera, Bellpuig, Ll., Fraga, Granadella, Riba-roja, Falset, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Morella, Vinaròs, Benassal, Llucena); konéʃe (Andorra, Llavorsí, Sort, La Seu d'U., Organyà, Tàrbena, Vilajoiosa, Monòver); konéјʃeɾ (Alcalà de X., Murvedre, Llíria, Val., Sueca, Benigànim, Cocentaina, Alcoi, Al.); konéʃeɾ (Cast., Sueca, Gandia, Pego, Patró, Benissa, Biar); konə́ʃə (mall.); kunə́ʃə (Sóller, Ciutadella, Ferreries, Eiv.); konέʃə (Binisalem, Alaró); kunéʃaɾ (Alg.); kunέʃəɾə (Campmany, Ribes, Olot, Figueres, Crespià, Mieres, L'Escala, Amer, Gir., La Bisbal, St. Feliu de G., Lloret de Mar, Caldes de Ma.); konéʃtɾe (Elx, Crevillent, Sta. Pola).
    Conjug.: en els paradigmes adjunts donam la flexió antiga d'aquest verb, i la seva flexió segons els diferents dialectes catalans. Per a notícies més completes sobre la flexió dialectal, cf. Alcover-Moll Flex. 170-176. En la flexió corresponent al dialecte baleàric, del paradigma dialectal adjunt, van indicades amb lletra negreta les formes que són d'ús literari en català.
    Etim.: del llatí cognōscĕre, mat. sign. El canvi de ō en e és degut a l'analogia dels verbs en -ēscĕre.