Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. conca
veure  2. conca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

1. CONCA f.
|| 1. Recipient gran, a manera de gibrell, destinat a tenir aigua per a escurar els plats, rentar els peus o la roba, etc. (or., occ.); cast. cuenco, lebrillo, N'hi ha de fusta (Puigcerdą, Olot, Gombreny, Pobla de L., Vic), de terrissa (La Bisbal, Peratallada, St. Feliu de G., Tortosa), d'aram o zinc (Ribagorēa, Pallars, etc.). Que eyl pusca talar e fer conches e morters en lo dit bosch de Querenssą de tota la rabassa de fust, doc. a. 1309 (RLR, viii, 69). Per una conqua d'aram que compram... obs del dit part, doc. a. 1354 (Catalana, ix, 155). Nos batejaren en la cambra en una conqua, Pere IV, Crņn. 29. Una conqua de llautó ab petges et ab anses, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Les dites dones... mogueren gran brogit e remor ab corns, bacins e conques, Metge Somni iii. Una conca de aram ab tres lleons per peus, molt gentil, doc. a. 1550 (Miret Templers 581). Y, en conca d'esmeragda lo lķquid verge al pendre's, Atląntida i.
|| 2. a) Rotlana de fusta amb un forat enmig, on va encaixat el braser (Tortosa). Un braser en sa conca de aram y una paleta de ferro, doc. a. 1722 (BSAL, vii, 305).—b) Braser (Forcall, Val.); cast. brasero.
|| 3. Conca de tortuga: la closca o escut cņncau que cobreix la tortuga (Torra Dicc.).
|| 4. Concavitat situada a la part central inferior de la cisterna (Santanyķ, Llombards) (V. olla).
|| 5. ant. Mena de vaixell, probablement equivalent a la coca (art. 2). Tots los patrons de qualseuol fustes lenys conques o lahuts, doc. a. 1392 (BSAL, viii, 56).
|| 6. Cavitat dins la qual estą la bolla de l'ull; cast. cuenca. Les boques inflades, les conques morades, el cos sense gest, Maragall Enllą 16.
|| 7. Concavitat en general; cast. cuenca, concavidad. Els glops d'ombra de la conca de llurs aletes, Ruyra Parada 61.
|| 8. Territori envoltat de muntanyes; cast. cuenca. Tota la més part de la conca de Odena, Tomic Hist. 115. Tramonten fraus i conques, torrents i xaragalls, Attąntida vi. A Catalunya figura el mot conca com a toponķmic designador de moltes comarques de terra baixa voltades de muntanyes: Conca de Tremp, Conca d'Odena, Conca de Barberą, etc. a) Conca d'un riu: conjunt de territoris les aigües dels quals són tributąries del dit riu.
Conca (topon.): nom catalą de la ciutat castellana de Cuenca. Fo parent del bisbe de Conca, Jaume I, Crņn. 339. Molina ab ses aldees, Almaēan, Soria e Conca, Pere IV, Crņn. 386.
|| Llin. existent a Alacant, Albaida, Alcoi, Benejama, Biar, Cąrcer, Cocentaina, Llosa de Ranes, Planes, etc.
    Loc.

No sonar conca ni bacķ: no esser bo per a res (val.).
    Fon.:
kóŋkə (pir-or., or., mall.); kóŋkɛ (Tremp, Ll.); kóŋka (Pont de S., Senterada, Tortosa, Val.).
    Etim.:
del llatķ concha, ‘copinya’, ‘recipient rodonenc’. El significat || 5 sembla venir de coca amb contaminació de conca.

2. CONCA f.
Fadrina vella que roman a la casa del seu germą l'hereu (Gņsol, Barc., Urgell); cast. doncellueca, solterona.
    Fon.:
kóŋkə (Barc.); kóŋkɛ (Urgell).
    Etim.:
forma femenina de conco.