DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCEDIR v. tr.: cast. conceder.
|| 1. Donar com a favor o gràcia. Ne que les claus, les quals Crist me concés, deuenguessen en bandera cimbell, Febrer Par. xxvii. Plau al dit senyor concedir lo contingut an est capítol, doc. a. 1689 (Segura HSC, 282). S'alcalde concediria acte seguit aquesta allargada, Roq. 44.
|| 2. Admetre o regonèixer com a ver. Concedim que aquesta institució és una gran cosa, Ignor. 22. Els pecats i les virtuts originals tenen una importància més gran que la que se'ls sol concedir, Ruyra Parada 86.
    Fon.: kunsəðí (or., men., eiv.); konseðí (occ.); konseðíɾ (val.); konsəðí (mall.).
    Etim.: segons el model per partir. En el text que hem citat d'Andreu Febrer figura la forma irregular concés, 3a persona sing. del perfet, procedent del llatí concessit.
    Etim.: del llatí concēdĕre, mat. sign.