DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCENTRAR v. tr.: cast. concentrar.
I. || 1. Reunir cap a un centre comú.
|| 2. Aplegar en un sol cos o massa (allò que és dispers). «S'han concentrat tropes a la frontera».
|| 3. fig. a) Aplicar intensament (una facultat) a un objecte sol. Quant l'homo, concentrant son pensament, s'examinà a si mateix, Penya Mos. iii, 82.—b) refl. Aplicar-se intensament a meditar sobre un objecte. Volia concentrar-se, distreure's, reconquerir son natural domini, Pons Com an., 128.
II. Condensar, fer més intensa una cosa llevant-li dissolvent. Cafè concentrat. En quals negres profonditats s'hi concentrava en certs moments tota la fogositat d'una ànima ardenta, Vayreda Sanch nova, 9.
    Fon.: kunsəntɾá (Barc.); konsentɾáɾ (Val.); konsəntɾá (Palma).
    Etim.: format modernament damunt centre amb el prefix con- indicador de reunió.