DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCERTAR v.: cast. concertar.
|| 1. tr. Arranjar amb algú (un projecte, l'execució d'una cosa, etc.); acordar, pactar. La batalla fou concertada per l'endemà, Tirant, c. 19. Com concertà Viana poder veure's ab Paris, Paris e Viana, xi. Havia concertat eixir ab la Rossa per la vetllada, Pons Auca 89. Especialment: a) Tractar el preu d'una mercaderia entre el venedor i el comprador; mercadejar. Ahir la dona va veure la Layeta concertant un feix de pollastres, Vilanova Obres, xi, 62.
|| 2. tr. Posar diverses persones en unitat de pensament o de sentiment; posar d'acord. Se seguí alteració en lo Consell de cent entre los staments, y los Concellers no podentse concertar, se'n anaren, Rúbr. Bruniquer, iii, 102. Especialment: a) refl. Contractarse per a un treball, servei, etc. Tal obrer se sie concertat amb lo dit mestre, doc. a. 1534 (Col. Bof xli).
|| 3. tr. Posar en bon orde i harmonia, posar així com cal. Paguí... sinc sous per concertar la finestra de la yglésia y altres adops, doc. a. 1569 (arx. de la Concepció, Palma). Lo Virrey y lo Bisbe se interposaren per concertarho, Rúbr. Bruniquer, v, 192. Duien sa vaqueria ben neta i concertada, Pons Llar 21.
|| 4. tr., ant. Preparar, disposar una cosa per a un fi. Li tenien ja concertat hun porch salvatge, lo qual porch lo senyor rey... matà, Ex. Joan II, c. 5. Hauia manat a los munters que per aquella jornada concertassen moltes saluatgines de diuerses natures, Tirant, c. 82.
|| 5. tr. Fer procedir d'acord les diferents veus o instruments d'una composició musical.
|| 6. intr. Fer la seva part en un conjunt harmònic. Ja totes les remors concertaven, tots els murmuris apagats se deixondien, Massó Croq. 29.
    Fon.: kunsəɾtá (pir-or., or., men.); konseɾtá (occ.); konseɾtáɾ (val.); konsəɾtá (mall.).
    Etim.: probablement de l'italià concertare, mat. sign.