Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. conciliar
veure  2. conciliar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONCILIAR v. tr.: cast. conciliar.
|| 1. Posar d'acord persuasivament dues o més persones sobre un punt en litigi. Conciliar los que estan desavinguts o desunits, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Posar d'acord, fer compatibles sense violència coses que semblen contradictòries.
|| 3. Disposar favorablement; guanyar-se de mica en mica. Conciliarse la atenció, benvolència y debilitat de algú, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
kunsiliá (or.); konsiliáɾ (Val.); konsiliá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí concĭlĭāre, mat. sign.

2. CONCILIAR adj.
Pertanyent a un concili; emanat d'un concili o que està d'acord amb les decisions d'aquest; cast. conciliar. «Seminari conciliar».
    Etim.:
pres del llatí concĭliāre, mat. sign.