DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONCILIAR v. tr.: cast. conciliar.
|| 1. Posar d'acord persuasivament dues o més persones sobre un punt en litigi. Conciliar los que estan desavinguts o desunits, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Posar d'acord, fer compatibles sense violència coses que semblen contradictòries.
|| 3. Disposar favorablement; guanyar-se de mica en mica. Conciliarse la atenció, benvolència y debilitat de algú, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: kunsiliá (or.); konsiliáɾ (Val.); konsiliá (Palma).
    Etim.: pres del llatí concĭlĭāre, mat. sign.

2. CONCILIAR adj.
Pertanyent a un concili; emanat d'un concili o que està d'acord amb les decisions d'aquest; cast. conciliar. «Seminari conciliar».
    Etim.: pres del llatí concĭliāre, mat. sign.