DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCOMITANT adj.
Que acompanya un altre fenomen; cast. concomitante. Que el pa y el cors sant aquell obeyeix | e concomitant ab ell és aquí, Fr. Prats (Bover Bibl. ii, 158).
    Etim.: pres del llatí concomĭtante, ‘acompanyant’.