DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCORDANT
|| 1. adj. Que concorda; cast. concordante. Que les virtuts de Déu no sien concordants ab los vicis, Llull Gentil 9. Preycar-vos-he de una matèria concordant ab la de hir, Sermons SVF, i, 183. La suau armonia de concordants veus, Corella Obres 178. Tots concordants: amb acord de tots, unànimement. Tots en una concordants o la maior partida, Consolat, c. 1.
|| 2. m. Soci d'una festa de carrer dedicada per una confraria (Mall.); cast. cofrade. Cap concordant en gaudia des doblés del ofici y des sermó, Ignor. 10.
    Etim.: del llatí concŏrdante, mat. sign.