Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  concordar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCORDAR v.: cast. concordar.
I. || 1. intr. Estar (diferents persones) en unitat de pensament o de sentiment envers d'una cosa; estar d'acord. Magdalena, que... en sentiment de dolor més que totes ab la dolorada Mare concordaua, Villena Vita Chr., c. 215. Tots los autors concorden que les peces tiren més lluny la bala per lo sisè punt de la esquadra, Barra Artill 105.
|| 2. tr. Posar d'acord, posar diferents persones en unitat de pensament envers d'una cosa. Cant se serien concordats en una creença, Llull Gentil 304. Que tu y los altres prínceps del món vos concordàssets en suplicar als dits vicaris, Metge Somni ii.
|| 3. tr. Posar en concòrdia, en amistat; reconciliar. Amdós se concordaren e's pacifficaren en un Déu a amar e conèxer, Llull Felix, pt. i, c. 3. Digueren a Tirant que's concordàs ab Tomàs de Muntalbà, Tirant, c. 73.
|| 4. tr. Resoldre (una cosa) entre diferents persones; acordar, concertar. Concordam de anar a Barcelona per lo dit fet, Pere IV, Cròn. 99. Va concordar pau ab los romans, Boades Feyts 56.
II. || 1. intr. o refl. Estar diferents coses en concordança, en harmonia. La noblea de son coratge e son bon nodriment se concort ab lo començament de cauayleria, Llull Cavall. 7 vo. Veuràs que ells les potències concorden en seny o sentiment, puys en imaginació, Metge Somni i.
|| 2. tr. Posar diferents coses en concordança, en harmonia, establint una relació exacta entre elles. No pógrem hauer concordades les flors e les condicions, Llull Gentil 126.
III. || 1. intr. Estar en la deguda correspondència les diverses veus o sons d'un conjunt musical. Les vèrgens, ab joue cantant, no concorden, Viudes donz 390.
|| 2. tr. Posar en la deguda correspondència les diverses veus o sons d'un conjunt musical. La IIII sciència és musica, e aquesta mostra concordar les veus, axí com concordar quinta octava ab lo bordó, Sermo septem art. En les cambres, concordades veus humanes se stimauen, Tirant, c. 431.
    Fon.:
kuŋkuɾðá (or., men.); koŋkoɾðá (occ., mall.); koŋkoɾðáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí concŏrdāre, mat. sign. I, II.