Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  concubina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCUBINA f.
Dona que cohabita amb un home com si aquest fos el seu marit; cast. concubina. Algú de vosaltres... que teniu concubines, e hoit lo sermó, pendrà lo bon propòsit de lexar-la, Sermons SVF, i, 165. Un germà seu qui s'esforçava de levar-li tres castells..., per ço com era nat de concubina, Reis Bret. 218. Essent concobina den Bernat Gilabert, doc. a. 1468 (BSAL, iv, 27). Per ungir d'oli suau | el cos de les concubines, Alcover Poem bíbl. 45.
    Var. ort.
ant.: concopina (Eximenis Dones, 37); concupina (Eximplis, i, 156).
    Etim.:
pres del llatí concŭbīna, mat. sign.