Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure concubina
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CONCUBINA f.
Dona que cohabita amb un home com si aquest fos el seu marit; cast. concubina. Algķ de vosaltres... que teniu concubines, e hoit lo sermů, pendrŗ lo bon propÚsit de lexar-la, Sermons SVF, i, 165. Un germŗ seu qui s'esforÁava de levar-li tres castells..., per Áo com era nat de concubina, Reis Bret. 218. Essent concobina den Bernat Gilabert, doc. a. 1468 (BSAL, iv, 27). Per ungir d'oli suau | el cos de les concubines, Alcover Poem bŪbl. 45.
††††Var. ort.
ant.: concopina (Eximenis Dones, 37); concupina (Eximplis, i, 156).
††††Etim.:
pres del llatŪ concŭbīna, mat. sign.