DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCURRÈNCIA f.
Acte i efecte de concórrer; cast. concurrencia. Especialment:
|| 1. Presència simultània de diferents persones o coses a un mateix lloc; i més especialment, aplec format per moltes persones que voluntàriament es dirigeixen i s'encontren a un mateix lloc. Les imposicions prenen creximent per la concorrència de les persones que la cort del dit senyor seguexen, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 536). Les allunyades veus de l'atapeïda concurrència. Pons Com an., 26.
|| 2. Coincidència en el temps. Segons la concorrència del dit accident, doc. a. 1436 (Catalana, ii, 190). Per la concurrència del temps dels moros que'ns han saquetjat, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 115).
|| 3. Competència; rivalitat d'interessos entre persones que pretenen una mateixa cosa.
    Fon.: kuŋkurέnsiə (Barc.); koŋkurέ̞nsia (Val.); koŋkurέ̞nsi (Palma).
    Etim.: del llatí concŭrrentĭa, mat. sign.