DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCURRENT adj. i subst. m. i f.: cast. concurrente.
|| 1. (Cosa) que concorre. En paga tro a concurrent quantitat de mil sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 168). Siguent lo temps en aquest any, lo concorrent del qual fo mil trescents quaranta nou, Pere IV, Cròn. 292. Altres coses concorrens y concernens lo bé y utilitat del present reyne, doc. a. 1633 (BSAL, ii, 346).
|| 2. (Persona) que concorre o assisteix amb altres a un mateix lloc. En mig del silenci exposa als concurrents l'objecte de la crida, Vilanova Obres, iv, 191.
    Fon.: kuŋkurén (Barc.); koŋkurént (Val., Palma).
    Etim.: del llatí concŭrrĕnte, mat. sign.