DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCURS m.: cast. concurso.
|| 1. Concurrència. Los miserables... ab molt concurs y moltes llàstimes acuden en llurs cases, doc. a. 1628 (Segura HSC 245). Mos passetjàvam per sitis de poch concurs. Aguiló Poes. 124.
|| 2. Acció de contribuir amb altres a un resultat. «Prestar el seu concurs a una empresa».
|| 3. Competència oberta entre diverses persones que es troben en un mateix orde de condicions, per triar la millor o les millors. Per oppositió y concurs, Ordin. Univ. 1596, fol 41. Sian posadas en opposició y concurs les cadires [càtedres], Ordin. Univ. 1628, fol 56. El blanc d'aquell concurs de tir, Pons Com an., 44 Concurs de creditors: reunió de creditors davant el jutge, en mans del qual el deutor ha fet cessió dels seus béns per a pagar a cadascú segons el grau del seu crèdit.
    Fon.: kuŋkúɾs (Barc.); koŋkúɾs (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí concŭrsu, ‘acte de concórrer’.