Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condemnar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDEMNAR v. tr.: cast. condenar.
I. || 1. Declarar (algú) culpable, per sentència assenyalant-li una pena. Un rey condempnà un hom a mort, Llull Felix, pt. viii, c. 37. Que'm punesca e'm condampne a perdurable turment, Llull Gentil 294. Venga en poder dels jutyes, condepnat segons la stimacion d'els, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 308). E condempnets ell e tots aquells..., de perdre tot quant han, Muntaner Cròn. 78. Fon condempnat ser offegat, Spill 9467. La senyoria vostra no ha acostumat de condemnar a negú sens que no sia hoit, Tirant, c. 84. Te condemnen que muyres, id., c. 93. Sereu condemnades a pèssima mort, id., c. 350. En cas que lo pobre sia condemnat en despeses, Const. Cat. 236. Especialment: a) absol. Declarar culpable (qualcú o qualque cosa) en nom de l'Església. Si el Papa ordonarà o condempnarà ells per eretgia, doc. a. 1308 (Miret Templers, 373). Si los articles... són estats condepnats justament o injusta, doc. a. 1391 (Menéndez Pelayo Heter. i, 785).—b) absol. Fer anar a l'infern; refl., Anar a l'infern. No haver reebut baptisme no m'ha condampnat, Metge Somni iii. Com el Joseph de la Bíblia rebutjés a la Putifar per temor a condemnarse, Pons Auca 171.
|| 2. Forçar a alguna cosa penible. Guosà offendre la magestat infinida..., condampnant si mateix e tota la generació sua a pena infinida, Villena Vita Chr., c. 15.
II. || 1. Declarar (algú o alguna cosa) culpable, reprensible; jutjar adversament. Justícia condemna propietat de ço qui deu esser comuna caritat, Llull Blanq., 60, 5. Ne t'he volguda condempnar, mas prouar, Valter Gris 14. Mentres condemnen el crim ab fermesa, y tots se'n planyen, Picó Engl. 60.
|| 2. Reduir (una cosa) a la inactivitat, a no servir, per vella, dolenta, etc. Quatre llanternes velles... que per indecents se han condemnat no servir, doc. a. 1704 (Hist. Sóller, ii, 900).Condemnar un portal, una finestra, un corredor: tancar-lo per a sempre, incomunicar-lo.
    Fon.:
kundəmná (Barc.); kondemnáɾ (Val.); kondənná (Palma).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. A Mallorca hi ha la variant condamnar, o sia, amb a accentuada en les formes rizotòniques (condamnes, condamna, etc.).
    Etim.:
del llatí condemnāre, mat. sign. Les formes amb a en el radical corresponen a una forma llatina *condamnare, originada per regressió imitant el primitiu damnare.