Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condescendir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDESCENDIR (i ant. condescendre). v. intr.
Dignar-se de consentir una cosa a qualcú; cast. condescender Per voler condescendre e complaure, doc. segle XIV (arx. Sta. Clara, Palma). Deliberarà condesendre e supplir a les moltes e grans plegàries, doc. a. 1473 (arx. mun. d'Igualada). Havem deliberat condecendre a lur suplicació, doc. a. 1497 (BSAL, iv, 233). No podien condecendir al voler de Vostres Magnificències, doc. a. 1588 (RLR, lv, 81). Jo condecendesch a tot lo que voldran, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
kundəsəndí (Barc.); kondesendíɾ (Val.); kondəʦəndí (Palma).
    Conjug.:
segons el model de partir.
    Etim.:
del llatí condescĕndĕre, mat. sign.