Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condició
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDICIÓ f.: cast. condición.
|| 1. Circumstància essencial perquè una cosa sigui o s'esdevingui. Null home no pot adorar ni contemplar vostra trinitat gloriosa menys de dues condicions, Llull Cont. 317, 28. Les condicions totes que Evast desijava en sa muller, eren en Aloma, Llull Blanq., 1, 4
|| 2. Clàusula obligatòria de la qual depèn la validesa d'un acte. Aquella sciència hauia Déus donada a aquell home sobre tal condició que de res que ohís..., no digués a neguna persona, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Pensaren-se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condició, Jaume I, Cròn. 2. Imposar condicions a algú, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Qualitat que forma part de la manera d'esser (d'una persona o cosa). Paris, les condicions e criança que teniu vos fan tan grat, Paris e Viana 13 vo. Es de gran llinatge, car les sues condicions ho demostren, Comalada PP 18
|| 4. Circumstància exterior que determina, limita o modifica l'estat d'una persona o cosa. Ses condicions geològiques especials de sa nostra illa, Ignor. 1. No la hajam posada ja en condicions d'alcançar també la seua autonomia literària, Obrador Arq. lit. 46.
|| 5. Conjunt de circumstàncies de les quals depèn l'estat d'algú o d'alguna cosa; manera d'esser. Certifiquen-se de la fama, condició e conversació d'aquell, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 69). Sobre la condició e granea dels vaxells, doc. a. 1357 (Capmany Mem. ii, 138). La femenil condició... no pogué resistir que no demostràs esser molt agreujada, Tirant, c. 2. La nostra condició natural, Penya Mos. iii, 14. a) Esser a condició de perdre's, o esser en gran condició: estar en gran perill de perdre's (els vaixells). Si lo senyor de la nau o del leny veu o conex que ells són a ventura e a condició de perdre's, Consolat, c. 99. L'almirall fo en aquella hora en gran condició, Muntaner Cròn., c. 172.
|| 6. Estat social, posició dins la societat. Tota persona de qualque condició sia, Muntaner Cròn., c. 72. Sus de LX hòmens en què hi havia alguns hòmens de condició, Ardits, ii, 461 (a. 1465). Stranger de poca condició sens títol negú, Tirant, c. 136.
    Fon.:
kundisió (or., men.); kondisió (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí condĭtiōne, mat. sign.