Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condigne
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDIGNE, -IGNA adj.
Proporcionat al mèrit o a la culpa; cast. condigno. Pena condigna sostendràs, Vida coet. 19. Volrà esquivar venjança condigna, Ordin. Palat. 91. A fi que de sos defalliments pogués fer condigna penitència, Tirant, c. 4. Pa dels àngels sagrat, a Déu condigne, Canigó ix.
    Fon.:
kundíŋnə (Barc.); kondíŋne (Val.); kondínnə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí condĭgnu, mat. sign.