Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDONAR v. tr.
|| 1. Cedir, perdonar (un deute, una pena, etc.); cast. condonar. Si tu... ipsa mea emenna recebre no la uolies o no la'm condonaues per tua bona uolentad, segle XI (BABL, vi, 282). Ha conseguit que es govern li condonàs dos mil y pico de duros que li devia, Roq. 30.
|| 2. refl. ant. Donar-se, existir (en una persona o lloc determinat); cast. darse, hallarse. Plahent pensar prop de tu no's condona, Ausiàs March cxii.
|| 3. refl. ant. Pertànyer-se, esser propi, avenir-se. Car en axí's tany e's condona, Llull Gatz. 1379. Mes, pas a pas, que millor se condona, per son camí torne sens por ni pena, Scachs d'amor.
|| 4. refl. Tenir semblança (una cosa amb una altra); cast. asemejarse, parecerse. «Aqueixes dues robes se condonen molt» (Mall.).
    Fon.:
kunduná (or.); kondoná (occ., mall.); kondonáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí condōnāre, mat. sign. || 1.