Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conducta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDUCTA f.
|| 1. Canal o canonada, via de conducció d'un líquid o gas (Mall., Men., entre la gent més vulgar); cast. conducto. «Sa conducta des bassi»: el conducte que va del bassi al safareig de triar, en la tafona (Valldemossa). Que se tapa la conducta de la cisterna, Acta Cap. Seu Mall., a. 1758, fol 238 vo. Especialment: a) Membre viril (Men.).
|| 2. Manera de conduir-se, d'obrar en l'orde moral; cast. conducta. Ab tal que a sa laboriositat hi reunís sa bona conducta, doc. a. 1860 (Hist. Sóller, i, 618). Per arreglar la nostra conducta, Penya Mos. iii, 77. Esser un home de conducta: esser home que es porta bé; que té formalitat i bones obres.
|| 3. Contracte pel qual s'obtenen els serveis professionals d'un facultatiu (metge, apotecari, menescal, barber, ferrer, etc.) durant tot un any o altre termini, a canvi d'una quantitat fixa anual, pagada en diners o en espècie (or., occ.); cast. iguala, conducta. Ordenen que en lo dit studi se puxa fer conductes de hoyr alguns libres de qualsevol facultat sien, en especial o general, convenintse ab lo doctor, cambrer o mestre per la quantitat qui li volran donar ab intervenció del dit rector, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 211). Al senyor Jaume Dalmau doctor en drets, per la conducta de un any, doc. a. 1609 (Miret Templers 583). Determinà lo V. G. es donàs la conducta de barber a mestre Bernat Mas, doc. a. 1705 (Entrev. Eiv. 93). El metge del barri, que no els ha apujat la conducta, Roig Flama 126.
    Fon.:
kundúktə (pir-or., or.); kondúktɛ (Ll., Gandesa); kondúkta (Tortosa, Val.); kondúttə (Mall.); kundúttə (Men.).
    Sinòn.:
|| 3, escarada.
    Etim.:
pres del llatí conducta, ‘conduïda’. El significat || 3 ja té el seu fonament en el llatí, en què conducĕre significava ‘llogar’ i conductio era una de les formes de l'arrendament.