DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONDUCTE, -UCTA adj. ant.
Conduït, llogat. Los hereus en les coses conductes han axí loc de retenir eyles e de pagar lo loguer, Cost. Tort. IV, xxv, 4.
    Etim.: del llatí conductus, mat. sign.

2. CONDUCTE m.: cast. conducto.
|| 1. Via tubular o d'altra forma (canal, canonada, etc.) que serveix per a conduir en una certa direcció els líquids, gasos, etc. Des caudal d'aygos que rebem, se'n aprofita una una tercera part, perque es conductes vessan, Ignor. 6.
|| 2. Persona o cosa que serveix de mitjà per a transmetre una notícia o altra cosa. Arribats a l'oïda de la Julieta per conducte de la seva mama, Pons Com an., 156.
    Fon.: kundúktə (Barc.); kondúkte (Val.); kondúttə (Palma).
    Etim.: del llatí conductum, mat. sign.