DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDUCTOR, -ORA m. i f.
Que condueix; cast. conductor. «Cos conductor d'electricitat». Bons conductors: minerals que deixen passar a través d'ells la calor. Especialment:
|| 1. El qui guia o comanda cert nombre de persones. Don Hugo de Cardona e don Jofre de Castro, conductors o capitans del exèrcit, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 12). Als conductors del pelegrinatge, Verdaguer Exc. 12.
|| 2. El qui dirigeix la marxa d'un vehicle. Desfrenà el cotxe el conductor, Pons Auca 263.
|| 3. ant. Llogater. Aquel és logador de qui és la cosa, et aquel conductor qui dóna lo loguer, Cost. Tort IV, xxv, 2. Fonch despatxat monitori contra Gabriel Flor, conductor de la imposició del catiu, doc. a. 1680 (BSAL, viii, 36).
    Fon.: kunduktó (Barc.); konduktóɾ (Val.); konduttó (Palma).
    Etim.: del llatí conductōre, mat. sign.