DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONEIXEDOR, -ORA m. i f.
Que coneix; cast. conocedor. Com per l'enteniment possible ella [l'ànima] sia conexedora e receptiva de tots los contraris, Metge Somni i. Carregada de bon sentit, coneixedora del món i sos atzars, Pons Com an. 151.

2. CONEIXEDOR, -ORA adj.
Que pot esser conegut; que es deixa conèixer; cast. conocedero. «Esser coneixedor»: cast. conocerse. «Fer coneixedor (quelcom)»: cast. dar a conocer, descubrir. «Tu compres les coses massa cares; és coneixedor que no les pagues de diners teus». «Que són de coneixedors | es fadrins que no festegen! | Per la vila se passegen | encollats de dos en dos» (cançó pop. Mall.). «Fadrineta hi deu haver | que no ho fa coneixedor | i li puja més s'amor | que no es castell de Bellver» (cançó pop. Mall.). Que és de conexedó que tu no has conegut es jovent de Mallorca!, Ignor. 10. No era conexedor que l'haguessen tocada, Alcover Rond. ii, 293.
    Fon.: kunəʃəðó (or.; men.); konəʃəðó (mall.).