Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coneixement
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONEIXEMENT (i la var. coneiximent, arcaica i avui dialectal). m.: cast. conocimiento.
|| 1. Acte de conèixer; idea més o menys completa que es té d'alguna cosa. Cové de necessitat que aja coneximent de fe, Llull Cont. 154. Lo qui pogués haver coneximent, | en lo començ. ans de l'abit format, Ausiàs March, cxxi. Aquell repòs sabia més i més bo a proporció del coneixement que un hom tenia de la seva brevetat, Ruyra Parada 97. Donar coneixement d'una cosa: donar-ne notícia. Venir en coneixement d'una cosa: adquirir-ne notícia. Les moltes regles y coneixements teòrichs y pràctichs, Penya Mos. iii, 115.
|| 2. Facultat de conèixer. La única cosa de utilitat que s'havia fet a Barcelona des de que tenian coneixement, era el Parch, Pons Auca 287. «Tenir molt de coneixement»; «tenir poc coneixement». «Esser un home de coneixement»: esser formal, discret, que obra reflexivament.
|| 3. Consciència de la pròpia existència. «Perdre el coneixement». «Morir amb tots els coneixements».
|| 4. pl. Persones que un coneix i tracta, amb qui té coneguda.
|| 5. Document que firma un capità de vaixell per donar compte d'allò que ha carregat.
    Fon.:
kunəʃəmén (pir-or., or.); kunəјʃəmén (Camp de Tarr.); koneјʃemén (occ.); konəʃəmént (mall.); kunəʃəmént (men.); koneјʃimént (val.).