Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coneixença
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONEIXENÇA f.
Acte i efecte de conèixer; cast. conocimiento. Especialment:
|| 1. Idea més o menys clara d'una cosa. Aquell gentil no hauia conexença de Déu, Llull Gentil 5. Pots haver clara conexença de què és purgatori, Metge Somni iii
|| 2. Facultat de conèixer. Hauia la natural conexença perduda, Tirant, c. 11
|| 3. Facultat de jutjar i decidir una qüestió. Com demanda... és proposada d'algun fet, la coneixença e la determinació del qual se pertanga al consolat, Consolat, c. 8. A coneixença de qualcú: a judici, a l'arbitri o apreciació de qualcú. Son persones de algun mal vici, açò és a conexença dels cònsols, Consolat, c. 9 Segons lur bona conexença, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 182). Haiats star a conexensa den Guillem de Salmons, doc. a. 1408 (Miret Templers 452).
|| 4. Reconeixença, mostra d'agraïment. Deurien pensar lo creixement que han per la casa d'Aragó, e que'n haguessen conexença en los llurs dexendents, Muntaner Cròn., c. 36.
|| 5. Relació amistosa entre dues o més persones. Per ço com no y havia gayre conexença no's feren gayre, Pere Pasqual Obres, i, 6 Al fer les nostres conexenses, Oller Rur urb Tenir molta coneixença: conèixer molta gent, estar molt relacionat.
|| 6. Persona coneguda (de qualcú) Avia mort una coneixença nostra de Camprodon, Massó Croq. 60. A mi, com a totes les seves conexenses, m'intrigava saber el perquè, M. Vilà (Catalana, i, 235).
    Fon.:
kunəʃέnsə (Barc.); koneјʃénsa (Val.); konəʃέ̞nsə (Mall.).