DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCONFECCIÓ f.: cast. confección.
|| 1. Acte de fer una cosa composta de diferents elements combinats. Consiguen a la confecció e edifficació dels dits monestir, spital e sglésia, doc. a. 1485 (BSAL, x, 16). Presents foren a la confectió del inventari, Inv. Exarch. Robes de confecció: les que no són fetes a mida.
|| 2. Efecte de fer una cosa per combinació de diferents elements; la substància o cosa composta que en resulta. Magatzem de confeccions: botiga on es venen robes de confecció. Especialment: a) Substància alimentícia o medicinal composta de diversos ingredients. Guartse encara lo dit apothecari... que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia, Ordin. Palat. 88. Altres vexells peregrins, plens de les confections que ab gran estudi hauran aparellades, Metge Somni iii.
Fon.: kuɱfəksió (Barc.); koɱfeksió (Val.); koɱfəʦió (Palma).
Etim.: del llatí confectiōne, mat. sign.