Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conferir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFERIR v.
—I. tr.: cast. conferir
|| 1. Concedir (un càrrec, un dret, un favor, etc.). Conferiren e donaren lo dit offici al dit Johan Barges, Ardits, i, 400 (a. 1439). Do, tribuesch e conferesch plen poder e facultat, doc. a. 1476 (Est. Univ. vii, 41).
|| 2. Comparar. Conferiam los temps passats ab aquests nostres, Bibl. catalana, 67 (ap. Aguiló Dicc.).
II. intr.
|| 1. Tractar, tenir conversa amb qualcú; cast. conferir, conferenciar. Poria alguna cosa acabar disputant e conferint ab ells, Vida coet. 17. La't fiu diligentment estudiar per tal que jo e tu ne poguéssem a vegades conferir, Metge Somni i. En manera que... ne conferiscats ab sa Senyoria, doc. a. 1458 (RLR, i, 330). Encarregants vos atureu ab la dita gent e conferiau ab lo magnífich capità... del que fer se haurà, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 314).«No he conferit mai amb aquest homo» (Mall.).
|| 2. Conduir (a un fi), esser útil, contribuir; cast. conducir. Per què l'oli conferex e val a la embriaguesa, Albert G., Ques. 19 vo. La cosa qui més confer a la utilitat de la província és la negociació mercantil, doc. a. 1507 (BSAL, xxiii, 372).
III. refl. o intr. Acudir, anar (a un lloc), presentar-se; cast. personarse, acudir. Los senyors deputats... se conferiren en les atarassanes a fi y effecte de fer benehir la galera, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 110). Lo dit Hyerònim Martí se conferirà en la vila de Montblanc y farà apprehenció del cabbreu, doc. a. 1647 (arx. de Montblanc). La vèyeu més activa... y prest conferia al cementeri, S. Galmés (Catalana, ii, 78).
    Fon.:
kuɱfəɾí (or., men.); koɱfeɾí (occ.); komfeɾíɾ (val.); koɱfəɾí (mall.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí confĕrre, mat. sign.