Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confessar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFESSAR v. tr.: cast. confesar.
|| 1. Reconèixer o declarar (un pecat, una falta pròpia, una cosa que desfavoreix al qui la declara, una cosa que preferia tenir secreta, etc.). La frevoltat de ma fe confés devant tot lo covent, Llull Blanq. 30. Per ço que justícia te faça confessar ton pecat, Llull Int., cap. 5. Bé confessen en Rosselló era fort cosa de entrar en Cathalunya, Muntaner Cròn., c. 119. Ara't confés, diguí yo, que a mi és necessària la tua cura, Metge Somni iii. Yo Gaspar Luis Pellicer confesse haver rebut [certa quantitat], Inv. Exarch. Tu mateix confesses que t'hi fastidies, Roq. 50. Primer me rosegaria un colze que confessar que haig de menjar, Vilanova Obres, xi, 235.
|| 2. absol. o refl. Declarar els propis pecats a un sacerdot per rebre'n l'absolució. Que en les confessions sabés aconsellar aquells qui ab ell se confessauen, Llull Felix, pt. viii, c. 70. Ordonam que a la nuyt tot hom confessàs, e al matí a l'alba tot hom combregàs, Muntaner Cròn., c. 220. Jo peccador me confesse a Deu, Eximenis Conf. 6.
|| 3. Oir de confessió; administrar el sagrament de la Penitència. Cant lo prior hach confessat lo metge e lo hach absolt, ell se sentí molt pus trist, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Si en Lau diu missa y confessa y apenes se sab senyar, Ignor. 71.
|| 4. Declarar públicament, proclamar (especialment coses de la fe, de les creences pròpies). Los apòstols y evangelistes confessen y testifiquen... que Jesu Christ féu resucitar Llàtzer, Metge Somni i. Tots los que us preycaran e confessaran Mare de Déu, Villena Vita Chr., c. 34. Coneg' Amor e per Déu lo confesse, Ausiàs March lxxxvii.
    Loc.
—a) ¿Hi ha estona que no t'has confessat?: ho diu una persona a una altra que li ha trepitjat molt fort un peu (Sineu).—b) No confessar-se amb qui no ha d'absoldre: no declarar les coses a aquell a qui no importen (Santanyí).
    Fon.:
kuɱfəsá (or., men., eiv.); koɱfesá (occ., Maestr.); koɱfesáɾ (Cast., Val., Al.); koɱfəsá (Mall.); kuɱfasá (Alg.).
    Etim.:
derivat del llatí confĕssus, part. pass. de confitēri, mat. sign.