DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFESSOR
|| 1. m. Sacerdot que escolta les confessions dels penitents i té facultat per a donar-los l absolució; cast. confesor. En confessió és confessor vicari de Déu, Llull Mil Prov, c. 23.
|| 2. m. i f. (CONFESSORA): Cristià que confessa la seva fe i sofreix persecució per ella; cast. confesor, -ora. Tants àngels, archàngels, màrtirs e confessors e verges, Llull Felix, pt. viii, c. 62. Entre'ls perfets és pus perfeta... verge pus neta, més confessora, Spill 11745.
    Refr.—a) «Cerca sempre bon doctor i millor confessor».—b) «Primer màrtir que confessor»: ho diu el qui prefereix morir a descobrir els secrets.
    Fon.: kuɱfəsó (or., men., eiv.); koɱfesó (occ.); koɱfesóɾ (val.); koɱfəsó (mall.).
    Etim.: del llatí confĕssōre, mat. sign.