DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONFIT, -ITA (o -IDA). adj.
|| 1. Confitat. Dos pots de codonys confits de Domàs, item dos pots de pomes de damàs confides, doc. a. 1373 (Rubió Docs. cult. ii, 170). Estarà tant fins que conegau sia confit, Flos medic. clxxxxxi. Pomes, peres confítes ab sucre e mel, Alcanyís Reg. 15.
|| 2. Impregnat, saturat. Terra confita d'orins: terra saturada d'orina (Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí confĕctum, part. pass. de conficĕre.

2. CONFIT m.
|| 1. ant. Fruita o altra substància confitada; cast. confitura. Portava blanc pa e salses e confits, Llull Blanq. 72, 3. Vins e lletovaris e confits que cascú portava en les galees, Muntaner Cròn., c. 272. Dels confits domesquins que demanats, vos trametem sis pots, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 553).
|| 2. Bocí de sucre endurit, de forma esfèrica o d'altra figura i de molt poca grossària, contenint o no altres ingredients aromàtics o medicinals; cast. confite. No's pusquen donar més avant de quatre bassines de confits, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 360). Antigament s'anomenaven els confits aleixandrins, confits crostats, etc. Avui hi ha els confits d'ametla, confits de canyella, de resoli, etc., segons els ingredients continguts dins la capa de sucre. a) Confits de dacsa (val.) o confits de panís (Calasseit): grans de panís torrats entre el caliu o a la paella amb un poc d'oli i sal, per a menjar-se com a golosia.
|| 3. pl. Camamilla borda (V. camamilla || 6).
|| 4. Llegum que és una varietat de mongetes, de forma rodoneta (Mall.). Confits blavins: els que són de color blavós, i són els millors (Sencelles). Confits de canari: són de la grossària d'un ou de canari Confits de careta: són de bajoca grossa i els grans són mig blancs i mig negres. Confits de reina: són grossos, pin adets, blanquinosos. Confit-fava: mena de confits molt grossos que només solen fer un gra dins cada bajoca, i gra i bajoca són vermellosos. Confits pintats: tenen el bessó gros i la clovella pintada.
|| 5. Confits del Bon Jesús: herba de camp, que fa una tija i al capdamunt té un bell confit groc (Ariany).
|| 6. pl. Punts de ganxet de forma semicircular (Llofriu). Espècie d'obrat que tenen algunes robes, semblant a confits menuts de sucrer; cast. confitillo (Un Mall. Dicc.).
|| 7. pl. Calamarsa espessa i menuda (Empordà).
|| 8. fig. Bala o altre projectil semblant (bomba, magrana, etc.); cast. confite.
|| 9. Confits cordellats: disciplines, cops violents, ventim (val.).
|| 10. Confitet roget: joc de nois, que s'asseuen en terra fent rotle, amb les cames esteses, i un va comptant per orde els peus dels altres amb una fórmula de comptar determinada, i aquell a qui toca la darrera síl·laba de la fórmula, amaga el peu; així segueixen fins que tots tenen els peus amagats; aleshores el primer diu: «I els pollets?», i tots contesten: «Aquí estan», i tornen a treure els peus (Maestr., Morella). Vetací una fórmula per a comptar en aquest joc: «Confitet roget, baix d'un baület; confitet rojot, baix d'un baülot» (Vinaròs).
    Fon.: kuɱfít (pir-or., or., Sóller, Inca, men., eiv.); koɱfít (occ., val., Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: confitàs, confitarro, confitot.—b) Dim.: confitet, confitetxo, confitel·lo, confiteu, confitó, confitiu.
    Etim.: substantivació de confit art. 1.