Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. confitar
veure  2. confitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONFITAR v. tr.
|| 1. Posar fruites o viandes en algun suc que les penetra i serveix per a donar-los sabor i conservar-les; cast. confitar. Les llonganisses i botifarrons es confiten posant-les dins olles amb oli i greix (or., occ.); les olives es confiten posant-les dins olles amb sal i aigua; confitar les fruites és coure-les amb mel o amb sucre clarificat. Puix són la mel hon se confiten perfections, Viudes donz. 665. Se conseruaran [les cireres] ab fulles de canyes..., y si's secan al sol y se couhen ab lo such d'elles, confitant-las ab sucre, se conseruan llarch temps, Agustí Secr. 49 vo.
|| 2. Guardar, retenir amb molt d'esment i gelosia; cast. confitar, guardar para simiente. Es diu generalment amb ironia i to despectiu. «Ja te'l pots confitar, aquest moble!» (or., occ.). La caxa era mal closa y les de perruca no pogueren confitar-s'hi, Vilanova Obres, iv, 84. Bon regalo per sa mestressa! | Gordau-lo per confitar!, Roq. 31. Duya un sermó après de cor, y ara... ja'l puch confitar, Ignor. 12.
|| 3. Companejar una cosa, fer-la durar molt, fer-ne poca despesa (Mall., Men.).
|| 4. Tractar bé (una persona), tenir-la molt regositjada, procurar complaure-la en tot (Men.).
|| 5. iròn. Arreglar, completar (Mall.). I per acabar de confitar la cosa, l'amo'n Bernat... digué: Paraula d'homo!, Pons Llar 34.
    Fon.:
kuɱfitá (pir-or., or., men., eiv.); koɱfitá (occ., mall.); koɱfitáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de confit.

2. CONFITAR m.
Sementer on hi ha sembrats confits, planta lleguminosa (Sencelles).