Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. confitar
veure  2. confitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONFITAR v. tr.
|| 1. Posar fruites o viandes en algun suc que les penetra i serveix per a donar-los sabor i conservar-les; cast. confitar. Les llonganisses i botifarrons es confiten posant-les dins olles amb oli i greix (or., occ.); les olives es confiten posant-les dins olles amb sal i aigua; confitar les fruites és coure-les amb mel o amb sucre clarificat. Puix són la mel hon se confiten perfections, Viudes donz. 665. Se conseruaran [les cireres] ab fulles de canyes..., y si's secan al sol y se couhen ab lo such d'elles, confitant-las ab sucre, se conseruan llarch temps, Agustí Secr. 49 vo.
|| 2. Guardar, retenir amb molt d'esment i gelosia; cast. confitar, guardar para simiente. Es diu generalment amb ironia i to despectiu. «Ja te'l pots confitar, aquest moble!» (or., occ.). La caxa era mal closa y les de perruca no pogueren confitar-s'hi, Vilanova Obres, iv, 84. Bon regalo per sa mestressa! | Gordau-lo per confitar!, Roq. 31. Duya un sermó après de cor, y ara... ja'l puch confitar, Ignor. 12.
|| 3. Companejar una cosa, fer-la durar molt, fer-ne poca despesa (Mall., Men.).
|| 4. Tractar bé (una persona), tenir-la molt regositjada, procurar complaure-la en tot (Men.).
|| 5. iròn. Arreglar, completar (Mall.). I per acabar de confitar la cosa, l'amo'n Bernat... digué: Paraula d'homo!, Pons Llar 34.
    Fon.:
kuɱfitá (pir-or., or., men., eiv.); koɱfitá (occ., mall.); koɱfitáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de confit.

2. CONFITAR m.
Sementer on hi ha sembrats confits, planta lleguminosa (Sencelles).