Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confiter
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFITER, -ERA m. i f.
|| 1. Persona que es dedica a fer o vendre confits, fruites confitades i altres coses de sucreria; cast. confitero. Lo brunater e confiter, la bunyolera, Spill 2986.
|| 2. Pot o altre recipient destinat a tenir-hi confits o confitura; cast. confitera. Un confiter de vidra, doc. a. 1408 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Un confiter d'argent daurat, Inv. Anfós V, 169. Una confitera de terra fesa, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada, Vic). Dos confiteres de peu totes daurades, inv. a. 1493 (Archivo, vii, 109). Pren dues escudelles grans que sien confiteres, Robert Coch 19.
|| 3. m. Planta lleguminosa que creix molt, aferrada a les branques dels arbres, i fa unes bajoques a manera de mongetes, amb grans que es diuen confits (Sencelles).
|| 4. f. Arbre imaginari que fa confits de sucre, segons es diu humorísticament als infants o a altres persones que voldrien que qualcú els regalàs confits (Mall.). «Es confits enguany, garrida, | els haurem de perllongar: | sa confitera florida, | sa gelada la'm matà» (cançó pop. Mall.). Cf. Alcover Cont. 99.
    Fon.:
kuɱfité (or., men., eiv.); koɱfité (occ., mall.); koɱfitéɾ (val.).
    Sinòn.:
— || 1, adroguer, sucrer.
    Etim.:
derivat de confit.