DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCONFITER, -ERA m. i f.
|| 1. Persona que es dedica a fer o vendre confits, fruites confitades i altres coses de sucreria; cast. confitero. Lo brunater e confiter, la bunyolera, Spill 2986.
|| 2. Pot o altre recipient destinat a tenir-hi confits o confitura; cast. confitera. Un confiter de vidra, doc. a. 1408 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Un confiter d'argent daurat, Inv. Anfós V, 169. Una confitera de terra fesa, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada, Vic). Dos confiteres de peu totes daurades, inv. a. 1493 (Archivo, vii, 109). Pren dues escudelles grans que sien confiteres, Robert Coch 19.
|| 3. m. Planta lleguminosa que creix molt, aferrada a les branques dels arbres, i fa unes bajoques a manera de mongetes, amb grans que es diuen confits (Sencelles).
|| 4. f. Arbre imaginari que fa confits de sucre, segons es diu humorísticament als infants o a altres persones que voldrien que qualcú els regalàs confits (Mall.). «Es confits enguany, garrida, | els haurem de perllongar: | sa confitera florida, | sa gelada la'm matà» (cançó pop. Mall.). Cf. Alcover Cont. 99.
Fon.: kuɱfité (or., men., eiv.); koɱfité (occ., mall.); koɱfitéɾ (val.).
Sinòn.:— || 1, adroguer, sucrer.
Etim.: derivat de confit.