Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confitura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFITURA f.
Fruita confitada, especialment la que forma una pasta; cast. confitura, jalea. Una capseta de fust ab confituras, doc. a. 1546 (Alòs Inv. 54). Del codony fareu una confecció o confitura, Agustí Secr. 56. Donaren-li a menjar espècies y confitures, Comalada PP 72.
    Refr.

—«Dins els pots petits hi ha les bones confitures».
    Fon.:
kuɱfitúɾə (or., men.); koɱfitúɾa (val.); koɱfitúɾə (mall.).
    Etim.:
derivat de confir.