DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFITURA f.
Fruita confitada, especialment la que forma una pasta; cast. confitura, jalea. Una capseta de fust ab confituras, doc. a. 1546 (Alòs Inv. 54). Del codony fareu una confecció o confitura, Agustí Secr. 56. Donaren-li a menjar espècies y confitures, Comalada PP 72.
    Refr.
—«Dins els pots petits hi ha les bones confitures».
    Fon.: kuɱfitúɾə (or., men.); koɱfitúɾa (val.); koɱfitúɾə (mall.).
    Etim.: derivat de confir.