DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFLICTE m.: cast. conflicto.
|| 1. Topada hostil, lluita; estat d'oposició. Isqueren a camí al hostol..., e haüt conflicte entre ells..., foren desbaratats, doc. a. 1435 (Ardits, i, 326). Allà on fon lo major conflicte de la batalla, Tirant, c. 328. Al millor dia hi haurà un conflicte, Vilanova Obres, iv, 58.
|| 2. Cas de dificultat greu, enutjós de resoldre. Per tants conflictes qui són en tu..., aconsolar te vull un tant, Spill 15000. Un caualler... trobà lo gran conflicte com son senyor lo rey era mort, Tomic Hist. 41.
    Fon.: kuɱflíktə (Barc.); koɱflíkte (val.); koɱflíttə (Palma).
    Etim.: pres del llatí conflīctum, ‘topada’.