Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confluir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFLUIR v. intr.: cast. confluir.
|| 1. Afluir dos o més corrents d'aigua a un paratge determinat.
|| 2. Concórrer, reunir-se a un punt determinat persones o coses de diverses procedències. Al peu del poble venien a confluir les terres de tres estats comtals, P. Vayreda (Catalana, ix, 313).
    Fon.:
kuɱfluí (Barc.); koɱfluíɾ (Val.); koɱfluí (Palma).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
pres del llatí conflŭĕre, mat. sign.