Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conformar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFORMAR v. tr.: cast. conformar.
|| 1. Fer (qualque cosa) conforme a un model, a un tipus, a una norma, etc. Que ella conform si metexa a la Regina del cel, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter i, 747). Mas, conformant-me ab santa Església, preycar-vos-he de una matèria, Sermons SVF, i, 183. D'on és gran dret del qui plau al diable | prenga lo nom d'aquell ab qui's conforma, Ausiàs March, cv.
|| 2. Posar d'acord, en conformitat. No puch conformar-me ab vostre consell, Viudes donz. 86. Tothom s'havia de conformar amb sa seua sentència, Ignor. 75.
|| 3. a) Donar resignació. Es una vegada a la vida!—afegí la Tuyas, conformantlos, Pons Auca 152.—b) refl. Resignar-se. Ell m'ho prometé, si jo me conformava a no cuydar-me de res, Maura Aygof. 128.
    Fon.:
kuɱfuɾmá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɱfoɾmá (occ., Maestr., Mallorca); koɱfoɾmáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí confōrmāre, ‘arreglar’.