DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFRARE m.
|| 1. Membre d'una confraria; cast. cofrade. Cascú dels ditz menescals qui seran confrares de le dita confraria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). En llargues ringleres formats los cofrares [sic], Llorente Versos 182.
|| 2. Col·lega; cadascun dels membres d'una associació professional, benèfica, etc, considerat en relació als altres; cast. colega, compañero. En aquell any mossèn Company, valent confrare, Spill 4211. a) Un periòdic, en relació a un altre; cast. colega.
    Refr.
—«Qui és confrare, que prengui candela» (Cat.); «Qui no siga confrare, que no prenga candela» (Val.); «Qui és confrare, pren candela» (Bal.); significa que en parlar d'un fet sense al·ludir expressament a ningú, el qui es considera al·ludit dóna prova d'esser culpable d'aquell fet o d'haver-hi intervingut.
    Fon.: kuɱfɾáɾə (or., men., eiv.); koɱfɾáɾe (occ., val.); koɱfɾáɾə (mall.).
    Etim.: del llatí confrātre, mat. sign. || 1.